En Jaume em deia: "Pere, creu-me que jo mai he fet mal a ningú i Déu no m´ho tengui per retret però mira, quan aquests al·lotots passen per davant ca nostra, sigui a s´hora que sigui, fent una renou de mil dimonis, els agafaria i no sé què els hi faria. N´hi ha un que cada dia passa i repassa devers les vuit i mitja des vespre quan un ja necessita una mica de repòs. Em fa caure malament es sopar i em lleva l´humor per tot es fosquet. Jo no sé com no ho prohibeixen en açò com ho fan a moltes altres bandes".En Jaume té raó, Ciutadella no és una ciutat gens silenciosa per mor de les motos, de les pitades dels cotxes i de tantes altres renous que ens van matant les neurones i que mai més les tornarem a recuperar.
Però allò que "Déu no m´ho tengui per retret", que va dir en Jaume i que s´empra després d´haver dit una cosa que pot semblar lloança d´un mateix, em va agradar. Hi ha també els "retrets" que són aquelles coses que un diu d´un altre per a la seva humiliació, com recordar favors rebuts o mancaments que s´han comès. Del que no diré res és del mot "retret", amb el significat de "lloc secret" perquè aquí no l´empram, però sí diré que d´aquest mot català va néixer el mot castellà "retrete", que ja sabeu què vol dir.
A Menorca, aquest mot "retret" té un significat especial; la gent del camp ha donat sempre aquest nom als tanys d´alzina, d´ullastre o olivera, o sigui a l´acció i efecte de retreure, tornar a treure brots, qualsevol arbre però sobretot els esmentats. En castellà es diuen "renuevos o retoños".
Hi ha un llibret, ben interessant, sobre les oliveres de Menorca, escrit l´any 1821 per D.v. i S. en què parlant de les branques de l´olivera diu: "Branca golosa és aquella que surt damunt branques grosses i que tenen l´escorxa llisa, Śretrets´ gruixuts i llargs, i els ulls separats un dels altres".
Els retrets de l´olivera tenen la seva glosa a la Bíblia, em sembla, fent comparació, si no record malament, amb els fills o casa semblant. Record una cançó que deia: "Como brotes de olivo en torno a tu mesa, Señor". No tenc massa clar a què es referia però aquells "rebrotes" són els nostres "retrets".
Hi hauria molt que dir sobre tot açò però el paper s´acaba i no vull quedar penjat altra vegada, val més acabar dient:
"Desolació i més desolació, aquesta horrura de muntanyes segueix avall... avall fins a la fondalada de l´execració i de l´extermini.
"Munts estèrils de pedreny i de grava, no mostrem, cap verdor ni cap escultura de roques; no tenen l´atractiu del pla ni la muntanya.
"No deixen veure la majestat dels amples horitzons, però l´olivera sempre té el seu idil·li i enyorança."
