Maó
Cine Club Alcázar
Direcció: Siddiq Barmak. Nacionalitat: Afganistan. Any: 2003. Interpretació: Marina Golbahari, Khwaja Nader, Arif Herati. Durada: 85 minuts. Projeccions: Dies 21 i 22 d'abril de 2004. Cinema Alcázar a les 21 hores.
Osama
Osama va obtenir una Menció Especial en el Festival de Cannes 2003 i l'Espiga d'Or a la millor pel·lícula en la Seminci de Valladolid també durant l'any passat.
És tan sols estrictament una idea per fer bon cinema. Una idea que pot canviar el món, una idea que parli d'una vida o una idea que superi totes les barreres fins arribar a fer-se notar. Aquests són els fonaments sobre els quals es basa l'obra mestra del director afganès Siddiq Barmak, Osama, una de les poques produccions afganeses que han vist la llum. En els últims cent anys de cinema, només unes quaranta obres d'aquest país han arribat a ser alguna cosa i Osama és una d'elles.
Amb un petit pressupost, amb l' única actuació d'un grup de ciutadans en un suburbi de Kabul i amb una ànsia irrefrenable de llibertat d'expressió, aquesta obra s'ha convertit ja en un estendard de l'empresonat cinema afganès.
Una nena de dotze anys i la seva mare viuen en la més terrible misèria des del moment en el qual els talibans prenen el poder d'Afganistan, prohibint el treball i la poca llibertat que tenien les dones, i amb això destruint qualsevol possibilitat de supervivència per a la petita família. La mare i l'àvia de la nena prenen la decisió d'enviar-la a una escola religiosa en la qual es recluten els nens com a joves milicians talibans. Per això la nena, sota el mandat de la seva mare, es fa passar per un nen més de l'escola, rebent l'ajuda d'un altre nen, Espandi, coneixedor de la situació de la nena. Així, després de fer-se grans amics, Espandi li dóna a la nena el nom d'Osama.
El director Siddiq Barmak, nascut a Afganistan i amb estudis de direcció cinematogràfica, ha creat i dirigit diversos curtmetratges i documentals en les dues últimes dècades, tots ells portats amb una gran professionalitat, digna dels millors directors de tot el món.

Cinema Victoria
Telf. 971 36 90 93
Miércoles 21, 20.30
Jueves 22, 20.30
Cuando menos te lo esperes
Producción: Warner/Columbia. USA. 2003. Director: Nancy Meyers. Intérpretes: Jack Nicholson, Diane Keaton, Keany Reeves. No recomendada a menores de 7 años.
Harry es un eterno solterón al que sólo le gustan las mujeres más jovenes que él. Cuando conoce a Marin, una chica a la que él le dobla la edad, decide pasar un fin de semana en la casa que la madre de ésta tiene en la playa. Erica es una mujer divorciada, independiente y autora teatral a la que Harry le cae fatal. Pero un inesperado ataque al corazón va a desencadenar una situación imprevista.

Ciutadella
Cine Club Ciutadella
Director: Nicolas Philibert. Pais: França. 2002. 104 min. Música: Philippe Hersant. Fotografia: Laurent Didier. Projeccions: Dimecres 21 i Dijous 22, a les 20.45 hores. Teatre Municipal des Born.
Ser y tener
Premi César al Millor Montatje - Premi en el Festival de Valladolid - Premi del Cinema Europeu al millor documental.
Resulta cridaner que Ser y tener, un exemple de cinema transparent i objectiu, tingui tantes coses a dir a l’espectador, relacionades moltes d’elles no sols amb l’educaciò, sinó també amb la vida rural, amb els principis de qualsevol comunitat humana, amb la poderosa relació de l’home amb el seu entorn i, per damunt de l’anterior, amb el seté art. És alhora un film en temps present i una profunda evocació del passat i del futur. Hi veiem el discorre de les quatre estacions, més que per marcar diferències al llarg del metratge, per posar de relleu el caràcter permanent d’algunes coses. Plogui o faci sol, per exemple, els alumnes surten al pati a jugar, plogui o faci sol, el bestiar pastura al camp. Certes coses mai no s’interrompen, entre elles els cicles climàtics de la naturalesa, els processos biològics, l’alimentació de les diferents espècies, l’estudi, els jocs i el dispositiu del cinema. La càmera marca la seva presència a les imatges del film gràcies a la pròpia austeritat del que mostra, fent visible de mica en mica el seu esforç invisible. Hom és conscient que rera la puresa i la manca d’èmfasi existeix un ardu treball de filmació i un no menys laboriós treball de muntatge. El vertaderament heroic és l’esforç portat a terme per realitzar una pel·lícula de futur incert, incapaç de lluitar amb els grans espectacles d’Hollywood o contra qualsevol documental amb artilleria pesada i trucs de màgia.