Andreu Murillo, Premi Taula d´Or Maria Llüisa Serra

"En general, la història local ha estat menyspreada durant molt de temps"

Murillo. L´historiador ha rebut també el Premi Ramon Llull

L´historiador menorquí, amb una llarga trajectòria en la investigació sobre el passat, és autor de nombroses publicacions i al seu curriculum figura també la participació a la Comissió dels Onze

M. José Ferri.Maó

El premi Ramon Llull de la Comunitat Autònoma, obtingut l´any 2002 reconeix la rellevància dins la societat balear de l´obra històrica, social i política d´Andreu Murillo. Ara, la Comissió del Patrimoni del Consell insular ha decidit per unanimitat atorgar-li el premi "Maria Lluïsa Serra" per la defensa que ha realitzat, com a historiador, del patrimoni menorquí. Actualment, Murillo forma part de la Secció d´Història i Arqueologia de l´Institut Menorquí d´Estudis (IME).

Història de Menorca

Murillo es mostra una mica incòmode quan escolta la paraula guardó o reconeixement. Comenta, amb un somriure, que els premis aconseguits en els darrers anys són "homenatges Œcorpore in sepulto´". "No sé exactament per què me l´han donat a mi", diu amb certa modèstia, "evidentment si no m´hagués dedicat a la investigació històrica no me l´haguessin concedit". El que és ben cert és que Andreu Murillo ha invertit i continua invertint gran part del seu temps en la lectura i redacció de llibres i documents sobre la història menorquina.

Aquest professor maonès es llicencià en Història Moderna i Contemporània a la Universitat de Barcelona i s´ha convertit, amb el pas dels anys, en un expert de la Menorca dels segles XVI, XVII i XIX, així com també de la nostra història més recent, en concret, la Guerra Civil i la postguerra. "En general, la història local ha estat menyspreada durant molt de temps", confessa Murillo. En aquest sentit, destaca la feina realitzada des de l´IME a l´hora d´organitzar trobades d´historiadors i arqueòlegs menorquins per potenciar la investigació local.

Els seus escrits no han deixat indiferent ningú i, fins i tot, han resultat una mica polèmics per la deconstrucció que, en alguns casos, ha fet de la història local que ha arribat fins els nostres dies com única i vertadera. "Naturalment, la memòria històrica no existeix amb tot rigor", remarca, "però no la podem reconstruir amb els mites amb què l´hem construïda".

La seva vinculació amb el món de la cultura es remunta molts anys enrere. Murillo, membre del Partit Socialista de Menorca (PSM), fou conseller de Cultura del Consell insular en els anys de la preautonomia (1979-1983) i recorda que féu importants esforços per apropar els béns culturals al poble menorquí. "Quan vaig ser conseller intentàrem crear una Xarxa de Biblioteques a Menorca però a la fi no férem res", apunta, "però sí que començàrem una tasca d´organització, de fet, aconseguírem que el Govern creés una biblioteca as Migjorn i que Ciutadella disposés d´una Casa de la Cultura".

Una vida dedicada a la docència

Andreu Murillo nasqué l´any 1930 a Maó i, tot i que confessa que "no tenia massa bon record de l´escola", acabà dedicant a la docència 38 anys de la seva vida. "El sistema educatiu ha canviat molt en els últims anys", afirma. Aquest historiador s´inicià en l´ensenyament l´any 1953, en plena postguerra espanyola, i la seva feina dins les aules ha sobreviscut a grans canvis socials i polítics. "Durant el règim franquista l´educació es va ressentir moltíssim", apunta Murillo, que no dubta d´assegurar que, ara per ara, el nivell del professorat d´Educació Primària a l´Illa és excel·lent.

Tot i això, confessa que, actualment, existeix "una problemàtica social seriosa" que afecta el sistema educatiu. "El binomi família-mestre no funciona", afirma Murillo, i una causa directa d´aquest fet, segons el professor, és "el canvi de la funció social de la família" i, en concret, el procés d´independència de les dones. "La dona no ha de fer feina fora de casa únicament per ajudar econòmicament la família, sinó per formar i reforçar la seva personalitat", subratlla.

D´altra banda, comenta amb ironia que els centres de Secundària menorquins són "factors de despoblament" ja que la major part dels estudiants de l´Illa cursen els estudis superiors a Barcelona on, generalment, desenvolupen després la seva carrera professional. "Menorca sempre ha tingut emigrants intel·lectuals", assenyala Murillo, "som exportadors de cervells", comenta amb un somriure.

"Lluitàrem per l´autonomia i quedàrem sotmesos a Mallorca"

Andreu Murillo formà part de la Comissió dels Onze, encarregada de redactar el projecte de l´Estatut d´Autonomia de les Illes Balears, una tasca reconeguda amb la Medalla d´Or de la Comunitat Autònoma l´any 2003. "Durà nou mesos, el mateix que dura el procés de gestació", però el resultat, segons l´historiador, no fou tan productiu. Murillo votà en contra de l´Estatut perquè, en la seva opinió, "quedaren moltes coses per determinar, una d´elles la funció dels consells insulars", assenyala. "Tot fou una farsa, nosaltres lluitàrem per l´autonomia en tots els sentits i al final quedàrem sotmesos a Mallorca", denuncia l´exdirigent del PSM. Tot i això, Murillo admet que amb el temps "s´han corregit certes coses, encara que el poder del Consell continua sent bàsicament administratiu".

Respecte al debat obert sobre la reforma de l´Estatut d´Autonomia, Murillo es mostra prudent. "Tothom sap que la llei necessita un canvi, però quina reforma faran?", es pregunta l´historiador menorquí. "Hi ha voluntat de canvi però sobretot per reformar l´economia terciària i l´especulació del sòl", puntualitza.

D´altra banda, el paper de Murillo en el reconeixement de la unitat lingüística a l´Estatut fou fonamental. "Des del punt de vista científic és irrefutable i, en aquells moments, no hi havia una resistència política forta", matisa Murillo.