a Joan Al·lès i Juan Elorduy.Una panera contempla les espelmes mentre escric. Té les antenes alçades, em mira, no es mou i sembla que vol dir-me alguna cosa. I si fos Kafka?
El fum dels crematoris d´Auswitx ha contaminat per sempre l´aire del futur.
El primer amor. El primer llibre.
Tenir la sensació que et prenen a poc a poc la teva terra, que t´envaeixen i expulsen, que t´aniquilen i maten la teva llengua. La síndrome del mohicà.
El "malditisme" és una posa. La bogeria, una desgràcia.
Depenem del sol, de l´aigua. Som una part poderosa i depredadora de la naturalesa. Destruir-la és destruir-nos, contaminar-la és cavar la nostra pròpia, trista i miserable fossa.
Sempre desconfii dels quadres que es titulen "Sense títol".
Esper que un dia els néts i nétes dels immigrants que arriben a Menorca siguin els millors poetes/poetesses en català d´aquesta illa.
La metafísica és una metàfora. La realitat, una hipèrbole.
Shakespeare avisa a través de Bufó que: "Les paraules són canalles d´ençà que les obligacions les deshonren". "Les paraules no menteixen", diu Eluard, però molts dels que les escriuen, sí.
Un polític en campanya demana en una entrevista què estam fent per transformar aquest món. Jo, escriure. Ell, demagògia.
Parlam de l´ànima i de l´esperit com si fossin òrgans tangibles del nostre cos.
Plató em resulta sospitós. Li not una certa fòbia antifemenina, a la seva República no hi vol poetes ni putes i els únics poemes que admet són els dedicats a pròcers i divinitats. No m´acaba de convèncer.
Tots dos són importants, però em sent més identificat amb l´Ulisses d´Homer que no el de Joyce. Jo també vull tornar a Ítaca.
No entenc ni accept el subditisme dels monàrquics. En política, com a mínim, republicans.
Menorquins condemnats a una mort cultural lenta, hem d´intentar sobreviure amb la dignitat i l´orgull dels resistents.
¿Quin tipus de relació mantindria Sade amb les muses si pogués conviure amb elles?
Contemplant des de Sa Figuera Verda el barranc de Cala´n Porter pens en Goethe contemplant el paisatge italià entre runes i en faig del seu "Poesia i veritat" tot un programa de vida.
Visc en el meu interior. Escric a la intempèrie.
La perfecció engolada d´alguns tenors m´embafa. Hi ha veus rompudes i gastades que m´arriben més al cor. Amb els poetes em passa el mateix.
Poder dir, com Giono: "Des de fa trenta o quaranta anys he viscut feliç, totalment, constantment, minut rera minut".
L´art de fer que un simple quadre multipliqui el seu valor per cent.
Monarquies. Possiblement els Borbons que pintava Goya eren més lletjos. Ell, per quedar bé, encara els treia afavorits.
Perd les ulleres i comença a veure fantasmes.
Seferis assegura que: "L´home acorralat es torna eloqüent". Un ca, si l´acorralen, arriba a mossegar.
Futur? Lasciate ogni speranza voi che entrate.
Thomas Bernhard odia Àustria, però hi viu, diu que cuida l´estil, però explica una mateixa cosa de forma repetitiva, provoca, però és conservador, escandalitza, però tot són focs d´artifici i, al final, demana que l´enterrin sota una llosa amb una creu damunt.
El secret de la felicitat no hauria de ser mai la resignació.
Sartre va escriure que: "Tot anticomunista és un gos", però d´ell va dir un humorista: "¿Com podem creure en un intel·lectual que té un ull mirant a la dreta i l´altre a l´esquerra?".
Sé que no em banyaré dues vegades en el mateix riu, però voldria tornar a ser l´adolescent que llegia enamorat "L´écume des jours" i "Le grand Meaulnes".
Leon Bloy va dir convençut que fins que no arribi l´Esperit, els homes han de ser governats amb un garrot o un bàcul episcopal. Per açò no l´he tornat a llegir mai més!
Imitadors avorrits de la llarga frase de Proust.
En un món que es mou a un ritme exacerbat, aquest elogi de Wittgenstein sobre la lentitud: "En filosofia guanya el que és capaç de marxar més a poc a poc. O l´últim que arriba a la meta".
Hi ha paisatges que conviden a la depressió i al suïcidi.
Vaig anar a la FNAC de Barcelona a comprar llibres i pel·lícules. Una allau de novetats. I pensar que, al segle X, Firdusi assegurava en el seu "Llibre dels Reis" que tot estava ja dit! O es va equivocar o fa més de mil anys que ens repetim.
Tres dies sense diaris, sense televisió, sense ràdio..... i més d´un es tornaria boig.
Intent tornar a llegir Derrida, però la seva "deconstrucció" crea ermassos textuals on no pot viure cap flor literària.
Provincianament nacionalistes, sempre acaben essent nacionalistament provincians.
Segons Borges, allò que cercam sol ser molt a prop. Jo ho tenc a Menorca.
Apocalipsi. Ressuscitats, tots anirem a la Vall de Josafat. Més que el judici final, em preocupa i m´espanta la possible aglomeració de gent.
Borges potser té raó. És un desvari laboriós compondre vastos llibres i explicar en cinc-centes pàgines una idea que oralment es pot explicar en minuts.
Record boirosament que un personatge de "Pedro Páramo" deia: "Me mataron los murmullos". A jo em maten els renous i a Menorca, per desgràcia, cada vegada n´hi ha més.
Som allò que creiem i hi ha persones que no creuen en res.
Tarkovski diu que el muntatge ha de respectar "la pressió interna de la imatge". Per a ell el cine no és un espectacle d´entreteniment, sinó una experiència espiritual que pot transformar l´espectador. La seva lentitud s´explica per aquesta frase de Godard: "La ubicació de la càmera i la duració del pla no són una qüestió tècnica, sinó moral". He tornat a veure "Stalker".
A l´estiu, els llibres també fan ombra.
Suat i brut de podar ullastres, pens en la vida que duien els eremites antics. Si només es rentaven les mans i els peus, la seva olor de santedat devia ser insuportable.
Literatura. Sant Pau ja ho deia: "Tot és bo, però no tot convé".
Moisès baixant del Sinaí amb el títol de les deu millors pel·lícules de la Història del Cine gravades a les seves Taules.
Un llibre que canviï la vida de qui l´escriu i el faci desistir d´escriure.
Segons Steiner, la crítica hauria de ser com una carta d´amor, però Pessoa ja avisa que totes les cartes d´amor són ridícules i no serien cartes d´amor si no fossin ridícules.
Hi ha altres mons, però són en aquest. Hi ha altres illes, però són en aquesta.
Donar sentit als sentits.
