Rosa CarrerasNo calen nous episodis dramàtics i violents perquè la desigualtat entre homes i dones sigui notícia. De fet, cada dia vivim situacions de desigualtat. Al carrer, a casa, a la feina... el desequilibri d´oportunitats i deures que arrossegam les dones des de fa segles existeix, i a més, està emparat per uns estereotips que alimenten d´arrel el problema.
Les persones naixem amb un sexe biològic i açò no és escollit. És durant el procés de socialització, mentre aprenem les normes de la societat on vivim, que s´adquireix el que anomenam identitat de gènere, dit d´una altra manera, les filletes aprenen a ser femenines i els fillets a ser masculins. És un procés que dirigeixen els adults, amb el tracte, amb els vestits, amb els contes, amb els regals, amb els jocs... i molt sovint s´actua donant peu a la desigualtat de manera inconscient. Hi ha estudis que parlen de com es ralla més dolçament a les filletes i de com es motiva els fillets a córrer, a moure´s... a fer "coses de fillets".
I aquesta identitat es va reforçant a mesura que passen els anys, amb els rols i les actituds de gènere. Activitats i costums, prohibicions i recompenses... cada societat, cada cultura permet coses diferents a homes i dones, només pel fet d´haver nascut amb un sexe biològic concret.
Les persones ens identificam (o no) amb el gènere que ens ha estat assignat, deim, a mesura que aprenem les normes de la societat on vivim. Les filletes aprenen que el color de rosa és el seu color i els fillets que plorar no és propi d´homes, i així, arribam a ser adults reproduint els esquemes tòpics, moltes vegades sense haver reflexionat ni ser conscients de la importància, de la transcendència de les nostres paraules i accions.
És en aquest marc de petites grans desigualtats entre fillets i filletes que creixem homes i dones desiguals. I és aquí on arrelen les llavors de la discriminació i de la violència, quan es pensa que uns estan per damunt dels altres o són més capaços o millors.
La violència contra les dones, els assassinats sagnants, els maltractaments de tot tipus que omplen la premsa de grans titulars, són al cap i a la fi la punta d´un enorme i tenebrós iceberg. Ara, que surten a la llum pública el drama i la barbàrie és quan la societat s´escandalitza, i tanmateix, la realitat és des de fa segles la mateixa; fa milers d´anys que pràcticament mitja humanitat té sotmesa l´altra meitat.
És per tot açò, que si volem una societat justa cal actuar des de baix i des del principi. L´educació que sapi combinar el respecte per la diferència i el sentit real de la igualtat serà la millor eina que tindrem per combatre el fantasma de les discriminacions del futur.
Enguany, l´Ajuntament de Maó ha posat en marxa una experiència pilot, innovadora a Menorca, pel que fa a l´educació no sexista. Es tracta d´uns tallers que duen per nom "Creixem en igualtat", i que s´emmarquen en el ventall d´activitats que proposa el projecte "Tots educam".
Des de la Regidoria de polítiques d´igualtat, Valentina Solana ens explica que es tracta de treballar amb els estudiants els rols i els estereotips que la nostra societat té interioritzats amb l´objectiu de contribuir a la formació dels joves en coneixements, valors i actituds no sexistes, que donin peu a construir un present i un futur basats en el respecte i en la igualtat entre persones.
Evidentment, per assolir una societat en equilibri, l´educació no sexista no l´han de rebre només els joves. Ha d´existir concordança entre el que puguin aprendre a classe i visquin després a casa o al carrer. És per açò que en la lluita per la igualtat entre homes i dones hi ha d´estar implicada la societat sencera, l´escola i la família; es tracta de reeducar els que ja hem après la desigualtat, i de no caure una altra vegada en els tòpics alhora d´educar de bell nou.
Quatre centres educatius de Maó han sol·licitat participar en aquests tallers; són els col·legis públics Mateu Fontirroig i Sa Graduada, que ja han clos la seva participació, i els instituts Cap de Llevant i Joan Ramis i Ramis, que duran a terme els tallers durant aquest mes d´abril.
Dues monitores s´encarreguen de les sessions, i la metodologia que empren és participativa, alterna les exposicions amb els treballs de petits grups.
Quan es té l´objectiu de fer repensar les coses que ja tenim apreses inconscientment, calen estratègies bones, i és que no ens és gens fàcil centrifugar les pròpies creences i deixar lloc a idees noves.
Amb els alumnes d´Educació Primària, "Creixem en Igualtat" ha fet feina, per exemple, a partir d´escenificacions que han protagonitzat els mateixos alumnes, escenificacions que han interpretat per una banda, situacions quotidianes de discriminació, i per una altra, com serien les mateixes situacions en un món d´igualtat entre homes i dones.
Aquest "teatre" sobre la vida real fa prendre molta consciència del que ocorre, dels rols que adopten homes i dones, posem per cas, en l´àmbit familiar. Reproduint, portant a escena la injustícia per exemple, d´una mare que fa el dinar i d´un pare que llegeix el diari i que després es queixa perquè falta sal, s´aconsegueix visualitzar de manera molt clara les petites grans discriminacions.
Amb els petits s´ha treballat també amb la identitat de gènere, amb les coses que aprenen les filletes com a filletes i els fillets com a fillets. S´ha parlat dels colors, dels joguets, dels adjectius que atribuïm generalment a uns i altres...
Amb els alumnes de Secundària es té previst treballar sobretot a partir de l´anàlisi de la publicitat i dels mitjans de comunicació. Es pretén fer reflexionar també sobre les relacions afectives entre homes i dones, sobre la importància de no acceptar des de bon començament actituds possessives i discriminatòries.
En general es vol que els alumnes arribin a identificar els rols masculins i femenins i que donin el pas de reconèixer com aquests rols es manifesten en situacions de desigualtat de drets i oportunitats que discriminen les dones i les filletes. "Creixem en Igualtat" vol fer prendre consciència que els estereotips no són naturals ni innats, sinó que els podem canviar i els hem de canviar si volem un món més just per a tots.
És molt difícil convèncer qui no vol ésser convençut, i sovint es pensa que les actituds tòpiques no són tan greus en realitat. Però és des de la "normalitat" dels tòpics que s´esdevé la situació discriminatòria, és d´alimentar els estereotips que no podrem canviar la societat.
