Em truca un lector per comentar el meu darrer article on dubtava de les possibilitats que tendrà el futur nadó reial, fill de na Letizia, d´arribar a ser un dia l´hereu de la corona borbònica. Una de les causes d´aquestes poques possibilitats -escrivia- seria la probable desaparició de la monarquia d´aquí a quaranta o cinquanta anys, que és quan podria arribar a la corona, la criatura.El comunicant telefònic, que es va identificar (ara és difícil ser anònims per telèfon), no es va ficar en el tema de si el nadó arribaria a regnar, sinó en el de la modificació de la Constitució per evitar la discriminació sexista que suposa l´article 57, el qual promou la successió en un home, preferentment, encara que la primogènita sigui una dona. És a dir, contempla la llei Sàlica, causant d´almenys tres guerres civils en aquest país.
El lector em va fer veure que quan s´elimini aquest article, el problema de la discriminació en la successió no quedarà resolt, car n´hi haurà un altre de més difícil solució: el de l´eliminació de la primogenitura.
Davant la meva pregunta a l´interlocutor (que respon a les sigles B.Q.) sobre el que interpretava en aquest cas, va contestar que per quins set sous l´hereu del tron ha de ser el primer fill que neix. ¿Per què no pot ser el segon o el cinquè? Si tots són fills dels mateixos pares, ¿per què hi ha d´haver aquesta preferència estipulada en la llei?
Vaig pensar que, realment, tenia raó en B.Q., però ¿com es pot resoldre aquest problema perquè tots els fills tenguin opció a la successió? La solució és molt difícil i l´únic que se li va ocórrer per a una sortida més justa va ser: analitzar les qualitats de cadascun dels fills i optar pel que haurà demostrat millors capacitats per al càrrec.
Les monarquies, com a sistemes polítics que naixeren basats en l´autoritarisme absolut, no tenen
fórmules democràtiques per adaptar-se, en la successió, a les democràcies, que si bé aquestes sorgiren amb un límit de llibertats, es van perfeccionant de cada vegada més en benefici d´una igualtat de tots els ciutadans davant les lleis les quals són millorades constantment per tal d´aconseguir el major grau de convivència cívica entre la ciutadania.
Les monarquies actuals s´han hagut d´acomodar a la democràcia renunciant al poder, que resideix en el poble, i a molts d´altres privilegis per poder subsistir Alguns països occidentals com França, Itàlia o Grècia han desistit de la continuïtat de la monarquia, ni en que sigui parlamentària, i possiblement aquesta renúncia serà definitiva. Difícilment es tornarà a veure un rei francès o italià, en no ser que passi com a Bulgària, únic cas en la història que l´hereu al tron de l´antiga monarquia és el cap de govern de la república.
A la tertúlia sabatina, es detectà una certa simpatia per la casa reial espanyola que, amb la seva bonhomia i intel·ligència, s´ha sabut col·locar en el lloc precís per contribuir a una difícil transició d´un règim autoritari al que tenim ara. Ja veurem en el futur.
També la majoria de contertulians es decantaren a favor de la moció d´en Rodríguez Zapatero (a la que donen suport tots els grups de la cambra, menys el PP) que presentarà demà en el Parlament, demanant permís per iniciar, quan ETA deixi les armes, un diàleg amb la banda etarra per aconseguir la pau, la causa més noble per la que pot treballar un govern, al qual se li pot demanar comptes si sorgeix una possibilitat i no l´aprofita. Tots excepte en Tomeu, que no es pronuncià- són optimistes amb la iniciativa.
