Rosa CarrerasPer damunt del mar de teulades vermelloses del casc antic de Ciutadella s´alça la Catedral des de meitat del segle XIV. Fa centenars d´anys que arribant a poble des de qualsevol dels quatre cantons, Ciutadella es dibuixa amb aquest perfil inconfusible, amb aquesta silueta d´aire embruixat i misteriós, de pedres de marès treballades i campanar altíssim.
Aquesta setmana la Catedral de Menorca s´obrirà al culte i a les visites, després d´estar tancada per les reformes interiors que s´hi han dut a terme.
La primera fase d´aquesta reforma ha donat a la nau nova vida. Les parets enfosquides amb el pas dels anys ara llueixen una llum que sorprèn i que fa la sensació d´eixamplar l´espai. Dins, suprimida la trona de fusta, ha quedat a la vista la torre del campanar, una de les parts més antigues d´aquest edifici emblemàtic, i que anys enrere, abans de la conquesta de Menorca als moros, l´any 1287, havia estat la torre del minaret que estava just devora d´una antiga mesquita musulmana.
Les catedrals són els edificis més famosos de les ciutats episcopals. Tenen el gran valor
d´haver estat construïdes amb l´esforç de diverses generacions i de reunir en un mateix espai l´art de successives i diferents èpoques. Estan lligades pràcticament a tots els esdeveniments de la història local. El toc de les seves campanes ha marcat el ritme de la vida, ha anunciat festivitats, naixements i morts. Les catedrals són el centre de la vida cristiana, cap on miren la resta de diòcesis.
Per descobrir els secrets de la Catedral de Menorca, d´estil gòtic català, que fou construïda durant la primera meitat del segle XIV i acabada l´any 1362, ens hem de remuntar al temps del rei Alfons III que en entrar a Ciutadella després de fer tres tocs, manà construir un temple cristià en honor a la Verge Maria, al lloc on s´hi emplaçava una mesquita musulmana.
Tanmateix, quan es va construir l´edifici, no es parlava de Catedral. L´Església de Menorca amb la reconquesta cristiana va passar a dependre del Bisbat de Mallorca i així va ser fins al segle XVIII.
Entrar a la Catedral amb els ulls curiosos és entrar a una bombolla tranquil·la i silenciosa que desvetlla misteris amb cada mirada. Vint-i-dos metres per amunt, les parets ens submergeixen en un joc impossible de colors, de llums i d´ombres i ens transporta a un lloc intemporal de recolliment.
Durant el decurs de la història els pobles prenen consciència dels espais i dels llocs sagrats dels nuclis que habiten. Els temples i els altars es succeeixen un darrere (damunt) dels altres, canviant de divinitats i de cultes, encara que sense perdre aquesta espècie d´atmosfera sobrenatural que perviu a través dels anys. Arreu d´Espanya els temples romans van esdevenir basíliques paleocristianes, que els musulmans convertiren després en mesquites i que novament els cristians retornaren al seu culte.
Si parlam de la Catedral, hem de parlar de la història del cristianisme a Menorca. Trobam a l´Illa una comunitat cristiana arrelada des dels primers segles de la difusió del cristianisme per terres de l´Imperi romà. Alguns autors especulen fins i tot sobre la possibilitat que l´apòstol Pau vingués a Menorca en persona, encara que res concret no ha hagi provat.
Tenim valuosos testimonis d´aquella època; a Son Bou, a l´illa del Rei, as Fornàs de Torelló, a Fornells... en el segle V d.C., els bisbes Sever i Macari van tenir a Ciutadella la seva església Catedral, encara que només és una suposició que aquesta estàs situada on trobam l´edifici actual.
És després de la conquesta de 1287 que s´aixeca damunt d´una antiga mesquita aquesta gran església dedicada a la Verge Maria, depenent del Bisbat de Mallorca. S´aprofita l´estructura de la torre del minaret del costat, que queda convertit en campanar.
Hem dit que les catedrals estan lligades a la història local. Un dels episodis clau de la història de la Ciutadella va passar gran factura a l´edifici de l´església. Segons expliquen els documents de l´època, l´any 1558, "s´any de sa desgràcia" durant l´assalt dels turcs totes les construccions de Ciutadella van ser destruïdes. El governador arribat des de Mallorca va haver de dormir durant les primeres nits dins d´una cova, perquè no hi quedava cap casa. L´edifici de l´actual Catedral també va ser devastat, i el seu mobiliari, incendiat.
El foc havia malmès l´estructura. Temps després arran de l´incendi, l´any 1626, part del sostre va anar de dalt a baix en una hora en què l´església era plena, i tot i que no va causar víctimes la reforma de l´edifici va ser considerada de primera necessitat.
Menorca va tornar a ser seu episcopal, va tornar a tenir Catedral com a tal, independent de Mallorca dia 23 de juliol de l´any 1795 de la mà del Papa Pius VI, i va ser quan es va construir l´actual casa del Bisbe.
En temps de la guerra civil espanyola, l´any 1936, la Catedral va ser de nou saquejada i devastada. Totes les imatges i els retaules van cremar a la plaça, i l´edifici es va convertir en magatzem d´obres fins al 1939. Les obres de restauració que es van posar de nou en marxa van durar fins a l´any 1941.
Més recentment, a partir de 1987 es va planificar el Pla Director de la Catedral, amb el qual s´han anat fent diverses reformes exteriors i des de gener de 2004 fins fa pocs dies, la primera fase de la reforma interior.
Hi quedarà per treballar la zona del presbiteri i de l´absis, que són les parts més complicades.
Hem estat molts, per tant, els menorquins que hem vist la Catedral en obres, en l´intent continuat de mantenir l´edifici i el seu sentit, religiós i social, la història que expliquen les seves pedres.
Una curiositat de tantes altres
L´edifici de la Catedral i els seus voltants han anat canviant amb el pas del temps. Recollint un exemple us direm que antigament l´edifici tenia tres portes: el portal Major, la porta del Rellotge i la porta de les Esquelles (que desaparegué juntament amb el carrer de la Pabordia quan s´edificà una capella nova i el Palau Episcopal). Les tres eres portes gòtiques i avui només en resten els capitells de la porta del Rellotge. Pel que fa al portal Major, revestit en forma de façana neoclàssica a principis del segle XX, no tenim documents que ens expliquin com era exactament, encara que l´any 1939 es va descobrir que la porta devia ser de grans proporcions, profundament arquivoltada i decorada. No tenia les escales que coneixem avui i per tant, davant s´hi formava un espai públic molt més ample que els ciutadellencs d´antany van conèixer com la plaça de l´església.
