L´arquitecte Oriol Bohigas ha prologat el llibre

Joan J. Gomila publica les seves reflexions sobre l´arquitectura

Gomila. També ha publicat una guia d´arquitectura de l´Illa

El Col·legi Oficial d´Arquitectes de les Illes Balears edita un volum que recopila els articles publicats al "Menorca"

Toni Seguí.Maó

La Demarcació de Menorca del Col·legi Oficial d´Arquitectes de les Illes Balears ha editat un voluminós llibre, "Dietari d´arquitectures i altres realitats", que recull els articles de l´arquitecte Joan J. Gomila escrits i publicats al "Menorca" entre els anys 1976 i 2004. El llibre ha estat prologat per l´arquitecte Oriol Bohigas, mentre que el disseny gràfic i la compaginació ha anat a càrrec del prestigiós dissenyador Enric Satué. L´acte de presentació del nou llibre de Joan J. Gomila tindrà lloc a finals de setembre o, en tot cas, a principis d´octubre.

"Dietari d´arquitectures i altres realitats" està estructurat en 12 capítols que ­segons assegura Oriol Bohigas­ deixen el testimoni d´una coherència de pensament i d´actitud que permet aconseguir amb tots aquests articles la unitat conceptual d´un sol llibre. Bohigas constata l´escassa producció de literatura crítica sobre arquitectura i urbanisme, motiu pel qual "reconforta trobar un llibre tan clarament descontaminat, tan senzillament arquitectònic, amb tanta voluntat didàctica". Tot i que la majoria dels articles parlen evidentment de problemes concrets de Menorca, Bohigas assegura que "gairebé tots ells donen lloc a consideracions molt generals sobre l´arquitectura, l´urbanisme i la conservació o reutilització del patrimoni". Per altra part, hi ha articles que, partint d´un comentari teòric o una experiència llunyana, tenen un lligam amb la realitat menorquina o mediterrània. "A Gomila l´arquitectura i l´urbanisme que l´interessa és el que es relaciona amb la simplicitat, la compacitat i la bona lectura de les ciutats que ­fa temps­ en dèiem de tradició europea i, especialment, mediterrània", afirma Bohigas.

El primer capítol del llibre tracta precisament sobre els primers articles que Gomila va publicar entre el 17 de gener de 1976 ­referit a una conferència pronunciada a Maó per l´arquitecte Oriol Bohigas­ i el 24 de gener de 1988. Els 11 restants capítols assoleixen una unitat temàtica i esdevenen reflexions en veu alta, realitzades des d´una posició crítica. Així, podem llegir sobre les normatives urbanístiques, el POOT, el Pla

Territorial, les ANEI, i les indisciplines urbanístiques; els arquitectes, els llibres i els premis; arquitectures modernes, amb el nou edifici dels Jutjats de Maó, entre d´altres ; llums i ombres de Maó; la forma de la ciutat i el port de Maó; la història i el patrimoni de Maó; el procés de reforma i rehabilitació del Teatre Principal de Maó, inaugurat el 2001; l´Institut Joan Ramis i la restauració del Molí situat al Camí des Castell, convertit en la seu del GOB; camí de Ciutadella, amb una referència a Santa Ponça, als palaus de la ciutat de Ponent; comentaris arran de viatges realitzats fora de l´Illa; i, per acabar, unes reflexions amb Edward Hooper.

L´obra se Joan J. Gomila ja es troba a les llibreries

Un arquitecte d´avantguarda

L´anterior president de la Demarcació a Menorca del Col·legi d´Arquitectes de les Illes Balears, Guillem Coll, destaca en la presentació que l´autor del llibre ha apostat sempre per una arquitectura d´avantguarda a l´Illa, actitud professional que complementa amb la seva labor de divulgació mitjançant acurades reflexions en molts dels seus articles. També comenta la defensa que Gomila realitza de l´ordenació del territori i el medi ambient, "parlant sobre el PTI i sobre la seva incidència en la protecció dels espais naturals, en una societat ­la menorquina­ molt sensibilitzada en el seus valors mediambientals i en el manteniment de la qualitat de vida de què gaudeix", assegura..

Guillem Coll també assenyala la novetat que representa el fet de veure publicat en premsa articles que parlen d´arquitectura, urbanisme, la història i el patrimoni arquitectònic i ordenació del territori, com és el cas de Joan J. Gomila, que a més utilitza "un llenguatge didàctic, divulgatiu i fàcil d´entendre per a un públic no especialitzat".