"Borriquito como tú, tururú", cantava el conseller de la cosa mentre llegia el menú del panxó oficial que tenia a les dues. Avui sí que està content, conseller, li va dir na Margalida mentre canviava les flors de la foto del que més comanda. Sembla que totes li ponen.
És que va ser tan polit, estimada, va respondre el conseller. Hi havia tanta gent a la manifestació, i aquesta vegada era per una bona causa. Llàstima les mans...
Sí que és ver, què li ha succeït a les mans, que les té tan vermelles? li va demanar la secretària, mentre posava bé els crisantems.
És que me van fer traginar una bandera espanyola tan grossa que la menava torta, va respondre el conseller. Però és que som tan patriotes noltros, que allà on anam mos han de veure.
Ja ho pot ben dir, ja, va intervenir na Natatxa, que els escoltava mentre jugava a ralet ralet amb el nostro espia, que avui anava disfressat de pressupost del dic, i per açò en aquella casa tothom deia que hi era però ningú no el sabia trobar.
"Como tú, i tú, i tú, tururú", li va respondre el conseller, mentre se n´anava cap al seu despatx a ritme de rumba catalana. I ja podeu venir darrera meu, va dir encara a les secretàries, que avui tenim molta feina.
I quan es va haver assegut a la seva poltrona, amb elles dues davant, va continuar:
Damunt d´aquesta taula hi ha molts d´expedients que me fan nosa. Me sembla que els hauríeu d´estojar una temporada.
Però si són temes vius, conseller, va respondre na Natatxa Rasputinova, amb cara de sorpresa.
Precisament, va respondre el conseller. Mira aquest, per exemple, el problema del transport aeri i marítim. Que ho resolguin a Madrid, i noltros ja en rallarem quan hi hagi eleccions...
I mira aquest altre, va continuar, és l´expedient del túnel aquell de l´illa de les vaques... No el vull ni veure, va exclamar mentre l´enviava al vol a na Margalida.
Ui, aquest sí que no és aguantador, va continuar conseller. Un informe que diu que cada obra mos costa deu vegades allò que hem pressupostat. El podeu cremar tot d´una!
Ui, va continuar, i aquest altre! Les queixes perquè som la comunitat amb un nivell més baix d´estudis. Ja el podeu tirar. I tirau també aquest altre sobre la nostra falta de polítiques per diversificar l´economia.
Ja ho entenc, conseller, va exclamar na Margalida, amb els ulls lluents. Vol dedicar totes les seves forces a explicar l´autotaxa als ignorants, perquè entenguin que és un impost però que no l´hem fet per arreplegar doblers.
No vas desencaminada, no, va respondre l´autoritat, però mai no et creuràs que només sé fer una cosa a la vegada, eh? Que som conseller, jo!
Vostè és capaç de fer dues coses a la vegada? va exclamar na Natatxa mirant al conseller com si no l´hagués vist mai.
I tant, i ara t´ho demostraré. Crida els periodistes que avui toca carregar contra la que comanda a l´illa de les vaques. Ja els hi pots avançar que diré el mateix de sempre, però cridaré més, perquè sembli que ho dic de ver.
Miri, conseller, va respondre na Natatxa, farta d´aquella història. Ja són les dues i vostè té un panxó oficial. Així és que si me dóna permís, me´n vaig a ca meva, que avui m´ensenyaran a fer cuscussó, va respondre na Natatxa, mentre feia l´ullet al nostro espia."Borriquito como tú, tururú", cantava el conseller de la cosa mentre llegia el menú del panxó oficial que tenia a les dues.
Avui sí que està content, conseller, li va dir na Margalida mentre canviava les flors de la foto del que més comanda. Sembla que totes li ponen.
És que va ser tan polit, estimada, va respondre el conseller. Hi havia tanta gent a la manifestació, i aquesta vegada era per una bona causa. Llàstima les mans...
Sí que és ver, què li ha succeït a les mans, que les té tan vermelles? li va demanar la secretària, mentre posava bé els crisantems.
És que me van fer traginar una bandera espanyola tan grossa que la menava torta, va respondre el conseller. Però és que som tan patriotes noltros, que allà on anam mos han de veure.
Ja ho pot ben dir, ja, va intervenir na Natatxa, que els escoltava mentre jugava a ralet ralet amb el nostro espia, que avui anava disfressat de pressupost del dic, i per açò en aquella casa tothom deia que hi era però ningú no el sabia trobar.
"Como tú, i tú, i tú, tururú", li va respondre el conseller, mentre se n´anava cap al seu despatx a ritme de rumba catalana. I ja podeu venir darrera meu, va dir encara a les secretàries, que avui tenim molta feina.
I quan es va haver assegut a la seva poltrona, amb elles dues davant, va continuar:
Damunt d´aquesta taula hi ha molts d´expedients que me fan nosa. Me sembla que els hauríeu d´estojar una temporada.
Però si són temes vius, conseller, va respondre na Natatxa Rasputinova, amb cara de sorpresa.
Precisament, va respondre el conseller. Mira aquest, per exemple, el problema del transport aeri i marítim. Que ho resolguin a Madrid, i noltros ja en rallarem quan hi hagi eleccions...
I mira aquest altre, va continuar, és l´expedient del túnel aquell de l´illa de les vaques... No el vull ni veure, va exclamar mentre l´enviava al vol a na Margalida.
Ui, aquest sí que no és aguantador, va continuar conseller. Un informe que diu que cada obra mos costa deu vegades allò que hem pressupostat. El podeu cremar tot d´una!
Ui, va continuar, i aquest altre! Les queixes perquè som la comunitat amb un nivell més baix d´estudis. Ja el podeu tirar. I tirau també aquest altre sobre la nostra falta de polítiques per diversificar l´economia.
Ja ho entenc, conseller, va exclamar na Margalida, amb els ulls lluents. Vol dedicar totes les seves forces a explicar l´autotaxa als ignorants, perquè entenguin que és un impost però que no l´hem fet per arreplegar doblers.
No vas desencaminada, no, va respondre l´autoritat, però mai no et creuràs que només sé fer una cosa a la vegada, eh? Que som conseller, jo!
Vostè és capaç de fer dues coses a la vegada? va exclamar na Natatxa mirant al conseller com si no l´hagués vist mai.
I tant, i ara t´ho demostraré. Crida els periodistes que avui toca carregar contra la que comanda a l´illa de les vaques. Ja els hi pots avançar que diré el mateix de sempre, però cridaré més, perquè sembli que ho dic de ver.
Miri, conseller, va respondre na Natatxa, farta d´aquella història. Ja són les dues i vostè té un panxó oficial. Així és que si me dóna permís, me´n vaig a ca meva, que avui m´ensenyaran a fer cuscussó, va respondre na Natatxa, mentre feia l´ullet al nostro espia.
