Aigua càlida i flors de posidònia

Praderia de posidònia. Els científics han detectat en els darrers anys que la posidònia floreix reaccionant a condicions alterades

Rosa Carreras

Aquestes darreres setmanes, entrada ja la tardor, hem sentit a parlar de la Posidònia oceànica, aquesta planta marina de la Mediterrània que a Menorca coneixem amb el nom d´alga (tot i que en realitat no ho sigui).

Diversos científics, des de diferents punts de la Mediterrània, han observat en els darrers anys que la posidònia floreix.

En principi es podria pensar que açò és signe de salut, perquè d´aquesta manera neix nova posidònia, posidònia renovada, encara que tot fa sospitar el contrari. I és que la reproducció a partir de flors i fruits és (o era fins ara) un mecanisme cíclic, més o menys excepcional, que fins fa pocs anys no es donava amb tanta freqüència. El normal, el més habitual, és que cresquin noves fulles des de les que ja existeixen, expandint-se a poc a poc i no des de nous arrelaments.

Els experts relacionen la floració continuada amb l´escalfament que en els últims anys experimenta l´aigua de la mar i amb la qualitat d´aquesta aigua. La posidònia detecta condicions diferents, alterades i "es pensa" que està en perill. La reacció natural és potenciar la pròpia reproducció, fer néixer més planta davant d´una possible amenaça. Tal vegada la paraula moderna seria "estrès". Per conservar la població, la planta inverteix més energia en la seva reproducció i posa en marxa aquest mecanisme alternatiu, que conserva des de temps molt antic en la història de la seva evolució.

Que la posidònia està florint aquests anys ho podem veure també a les platges, no només al fons de la mar. L´any passat vam poder observar a les platges de Menorca quantitat de boletes verdes que són els fruits d´aquestes flors marines.

Com dèiem, la posidònia oceànica no és una alga, en contra del que podríem pensar, sinó una planta superior que vivia defora, a la terra, i que en algun moment de l´evolució va tornar a l´interior de la mar. Creix als fons arenosos i només existeix a la Mediterrània, vol dir que és una espècie endèmica de les nostres aigües que no trobam enlloc més.

Una de les seves característiques més destacades és la tendència que té a formar praderies submarines, i la trobam des de ran de costa fins a profunditats que poden arribar als quaranta metres. Depèn molt de les condicions que l´envoltin, de la llum que hi arribi i de la contaminació de l´aigua.

El seu paper a l´ecosistema és molt important. Podem pensar en la funció que fan els boscos a la Terra, que possibiliten la vida a moltes espècies diferents d´animals, i que a més purifiquen l´aire i regeneren i sostenen les terres.

Açò mateix fa la posidònia, però al nostre fons marí.