Mira quÈ fem

Nens "maxi cosi", cançó heavy metal

A. Andreu

El món educatiu té una banda sonora immillorable. La cançó més pop és aquella en què a la tornada s´explica que el matrimoni família-escola s´ha acabat. Cada principi de curs, després de les reunions de classe, neixen els primers comentaris o desacords que la converteixen en l´himne de l´hivern. Quina mania que té tothom de cantar-la, quan la veritat diu que no ens hi havíem casat mai amb els mestres. Ja m´imagino de parella amb aquell cap d´estudis, o amb el preparador d´educació física, o amb l´altre de ciències naturals, que és tan guapo... preguntant-li: carinyo, que et sembla si fem sopa de lletres de primer, mandonguilles de segon i aprofitem per repassar les divisions i, de postre, crema catalana?

La balada més dolça és "el desconcert de l´educació" del meu apreciat Cardús, que des del 2001 encara porta de cul totes les comunitats educatives. La que sona molt darrerament és "diversitat i multiculturalitat a les aules", una mica rockera però que fa el pes entre les millors del ranking dels quaranta principals. L´exemple clar de melodia espanyola és la "Llei Orgànica de l´Educació" que té a tot quisqui fent cops de taló.

Després d´uns quants anys d´experiència al voltant de l´escola n´he escoltat i n´he cantat de ben variades, d´autors pedagogs importants, de mestres, pares o mares, inspectors, delegats territorials i consellers, m´he arriscat a composar-ne alguna, però la darrera que ha sortit al mercat, aquesta que es va presentar fa uns dies, ja és massa. La lletra diu així "estamos en la generación de las maxi cosi y hamaquitas. Se deja a los niños allí encerrados durante demasiadas horas cuando deberían estar moviéndose y fortaleciendo su musculatura. Esto hace que haya niños que empiecen a andar y, en cambio, no tengan suficiente fuerza para levantarse si se caen" i és del tot heavy metal.

Jo crec que hauríem de ser especialment carinyosos a l´hora d´exposar el cançoner popular de Menorca, ja que una cosa és que cotitzem a la baixa (mares treballadores, fillets/es aparcats en les activitats extra escolars, escoles d´estiu que demanen certificat laboral...) i l´altra llegir en premsa "se recuerda a los padres que los niños tienen sus necesidades y que hay que cubrirlas".

La música general que roda al meu voltant no és així. Si us plau, no facem "operación triunfo".

Per finalitzar, el plantejament d´un prec i un suggeriment:

Quan llegim aquesta mena de declaracions... els pares i mares que entonem diàriament "Welcome to my life", ens sentim tristos.

Per la qual cosa ens agradaria que, de tant en tant, tots recordéssim les següents assignatures: cuidar el llenguatge, establir límits, avançar suaument, fer preguntes amb final obert, evitar fer judicis, deixar la història lliure... i tot allò que vagi lligat al verb educar, que es faci amb optimisme.