R.C.V.AMenorca, estem acostumats a trobar fulles seques de posidònia dipositades damunt les platges, a mig camí entre l´aigua i l´arena. Ara, durant els mesos de tardor, és quan amb els primers temporals forts, la posidònia es desprèn de les fulles més velles, que són arrossegades fins a la costa. Aquests munts "d´algues" no són porqueria, sinó tot el contrari; els científics els consideren el millor indicador de la bona conservació de les platges, el signe més clar i inequívoc del bon estat de les aigües i del litoral.
Recuperant la idea que diu que la platja és viva, (una idea amb la que el servei d´educació ambiental del GOB treballa des de fa anys amb els alumnes d´arreu de Menorca) pensam tot d´una en el gran ecosistema que va des del fons marí i fins a les dunes. En aquest escenari, que a la nostra Illa forma part no només del paisatge natural sinó també de l´economia basada en el turisme, un dels personatges estrelles és sense dubte la planta de la que estem parlant, la Posidònia oceànica.
Les seves fulles, planes i verdes, aturen l´embat de les aigües i creen l´espai idoni perquè multitud de peixos hi facin vida. Fent una immersió casolana, equipats només amb un tub i unes ulleres d´anar davall l´aigua, hi podem descobrir vogamarins, musclos, estrelles de mar, pops, sípies i també molts i molts de peixos, de totes les mides i colors. I és que a les praderies hi ha refugi, aliment i recons prou segurs per amagar-hi les cries.
Les fulles estan recobertes d´algues petites que aprofiten la posidònia per arribar a la llum, i de petits invertebrats que filtren les partícul·les que hi ha en suspensió. És aquí on es genera bona part de l´arena que hi ha a les platges, és per açò que parlam de "fàbriques naturals d´arena".
Quan arriba la tardor, que l´aigua de mar es comença a refredar i s´esdevenen els primers temporals forts, la posidònia comença a arribar a les platges, ja de color marró i les protegeix, ja que acumulada a ran d´aigua, atura la intensitat de l´onatge evitant que la mar s´endugui l´arena.
