Gràcia Carreras .PsicòlogaSi anam a una escola, a un parc o a una festa infantil d´aniversari, i observam el que hi passa, podem tenir la sensació que els infants són espontanis, escandalosos, alegres, enèrgics... La infància està impregnada d´una innocència i una llibertat que pot fer sentir fins i tot enveja als adults. I és que els fillets i les filletes encara no tenen el pes de la responsabilitat i de la consciència que més endavant els farà desenvolupar una prudència i una disciplina necessàries per a relacionar-se en el món dels grans.
Ara bé, si ens fixam atentament en cadascuna de les personetes que participen en aquesta trobada entre iguals, segurament descobrirem que no tots els fillets estan contents, no tothom riu, no tothom participa activament del joc... Des que són ben petits ja els poden guaitar símptomes de timidesa, d´inseguretat, de no saber expressar el que porten a dintre... Trobam fillets agressius, fillets solitaris, fillets bramaires... fillets que, en definitiva, no estan gaudint de la diversió que sembla que va implícita en el fet de compartir amb els altres.
Les causes poden ser variades. Però n´hi ha una que és bastant freqüent: la falta de seguretat en si mateixos. Els adults es demanen sovint què poden fer perquè els fillets i les filletes que tenen al seu càrrec se sentin a gust, tranquils i feliços. Doncs bé, és important saber que hi tenen molta responsabilitat perquè açò sigui així. Hi ha diversos aspectes que s´han de tenir en compte perquè un infant tingui una autoestima sòlida. L´actitud dels papàs i dels educadors, que són els que transmeten les pautes per a funcionar en el món, és fonamental. Ells tenen la clau per a fer-los sentir segurs.
Un exemple: les mares solen tenir una tendència a observar l´entorn en termes de protecció angoixada, i detectar ràpidament, i sobretot, els possibles perills per al nen. La conseqüència d´açò sol ser prohibir al fill que s´acosti a aquests perills potencials. "no toquis aquest endoll!", "no vagis a prop de la piscina!", "no et posis açò a la boca!". El que la mare no té en compte en aquest moment és, en primer lloc, que no hi ha res més atractiu per a l´espècie humana que allò prohibit. Està despertant la curiositat per aquell objecte de perill. Per altra banda, l´explicació que ve després de la prohibició ("...perquè te podries electrocutar", "...perquè podries caure", "... perquè t´ho podries empassar i te faria mal de panxa"), no li arriba al fillet. Els petits no estan preparats encara per actuar en funció de les conseqüències futures i només possibles.
Una alternativa a aquesta manera de protegir el fill és dirigir-lo directament cap a situacions agradables i innòcues, substituint el "no pots fer" pel "sí pots fer": "Té, juga amb açò que és molt polit", "vine, anem per allà que he vist una cosa preciosa"... Algú es pot demanar: què hi té a veure, açò, amb l´autoestima? Doncs, per començar, que el fillet aprèn a detectar coses que el fan sentir bé, i que el seu instint d´explorar no té per què ser dolent. És molt diferent viure en un ambient de "no toquis, no vagis, no facis..." que en un de "juguem a... anem a...". El fillet creix amb la convicció de poder enfrontar-se a allò que té davant. No és que no s´hagin de tenir en compte els perills! Només que també s´han de tenir els ulls oberts a les oportunitats, i conduir els fills cap a elles.
Una altra manera de fer que el fillet creixi segur de si mateix: tenim instal·lada la falsa idea que dir-li al nen allò que fa malament l´estimula per a millorar. Però el cert és que el costum d´assenyalar allò en què s´equivoca no és prou educatiu. No anima en absolut a millorar, només construeix una imatge negativa de si mateix. Si l´infant prova de canviar-ho serà exclusivament per no rebre més crítiques (i probablement es torni a equivocar), no perquè cregui que ho pot fer millor.
És molt bo recordar, remarcar, elogiar tot allò que el fillet fa bé, perquè aquest reforç potencia que ho torni a fer i que confiï en les seves possibilitats. És més ràpid i eficaç recolzar els comportaments positius que intentar reprimir els negatius.
Aquestes només són algunes pinzellades de tot allò que poden fer els adults per ensenyar els seus infants a trepitjar amb fermesa les passes que faran el seu camí. Hi ha milers d´exemples més. Però, en resum, l´important és transmetre que la persona és capaç d´enfrontar-se a la seva vida, i que ho ha de fer amb curiositat i confiança.
(Si voleu llegir sobre aquest tema, hi ha un llibre fantàstic que es diu "Un niño seguro de sí mismo", escrit per Paola Santagostino i editat per Ediciones Obelisco.)
