Any nou, sol nou, rituals de bona sort

No a totes les bandes del món es compten els anys de la mateixa manera tot i que la sortida del sol del dia primer és celebrat per tothom

Rosa Carreras

Al llarg de la història de la humanitat hi va haver un moment en què els homes i les dones es van adonar que existia una mena de cicle. Observant al cel el camí que fa el sol, les fases de la lluna i contemplant la naturalesa canviant de cada estació, es van establir els primers calendaris, i d´aquesta manera es van començar a comptar els dies i els mesos i els anys. Els humans havien inventat d´aquesta manera, una estratègia diferent i nova de supervivència, i és que amb la previsió del que ha d´ocórrer (pluges, temperatures, hores de llum...) es poden planificar millor les collites, les sembres... i altres coses importants.

Però no a totes les bandes del món es compten els anys de la mateixa manera, existeixen molts de calendaris diferents basats, la majoria d´ells, en aspectes religiosos i sobretot naturals. Els babilonis entenien l´entrada d´any amb l´arribada de la primavera. Els egipcis calculaven el cicle en funció de les crescudes del riu Nil. La civilització Inca comptava a partir del solstici d´hivern... Dit d´una altra manera, al cap dels segles tenim com a resultat que no per a tothom estem ara començant l´any 2006. Per exemple, els xinesos entraran al seu any 4704 a principis del mes de febrer; al Tíbet, a principis de març començarà l´any 2133; mentre que els musulmans entreran al 1468 entre els mesos d´abril i maig.

Tot i la diversitat de calendaris amb els que ens regim els humans a dia d´avui, la manca de consens, la sortida del sol del primer dia de l´any (sigui quan sigui) és interpretat per tots com un signe d´alegria i d´esperança. És la constatció que la vida continua, que la nostra vida segueix en marxa. És per açò que l´entrada al nou any es celebra sense excepció, acompanyat d´un univers de rituals de bona sort que volen alimentar la fortuna perquè ens vengui de cara. És per a tothom un moment especial per a reafirmar l´amistat i pensar en coses positives. Dotze grans de raïm, una abraçada mentre duren les campanades, menjar llenties, portar roba interior vermella (o groga a l´Amèrica del Sud), a Romiania, dormir amb una fulla d´alfàbrega davall del coixí per tenir somnis reveladors... cada regió té els seus costums i la seva manera d´invocar la bona sort.

La saviesa popular diu "Any nou, vida nova", com si amb la sortida del sol es conjugassin els elements adients per fer un canvi més o menys radical i alliberar-nos dels pesos pesats de la nostra vida.