A. AndreuEstem en dies de rebaixes i d´estadístiques, vull dir, que el mes de gener s´ocupa de reunir i classificar determinades informacions i expressar-les en números.
La primera en aparèixer fa referència al sistema educatiu balear: "Les aules de les Illes són les que tenen el major percentatge d´alumnes estrangers del panorama nacional, un 11,1%. El cas és que sol ser com l´acudit del pollastre, aquell que diu que els adults en consumeixen la mitjana de dos a la setmana, i explica que un no el tasta i l´altre, se´ls menja tots. En educació passa el mateix, si la mitjana balear és d´un 11%, que un sol col·legi indiqui un registre del 40,86% és una passada.
La xifra no sorprèn ningú, al contrari, fem allò de donar-li el màxim d´espectacularitat amb un titular maquetat a sis columnes, amb negreta, i afegint el subtítol de que "l´augment de l´alumnat estranger ha desbordat les previsions de la Comunitat Autònoma, obligant el Govern a revisar el mapa escolar". Que en som d´innocents!
Després el text, on els polítics es curen en salut de "el pròxim curs s´inauguraran sis nous centres (5 a Mallorca i 1 a Eivissa)". Ja està, tema resolt. Algú pot dir-los que a part dels números i les infrastructures (sigui que a curt termini, estiguem ofegats) s´ha de mirar més enllà? Siguem sincers, les coses desborden quan ens sorprenen i en aquest cas, ja n´hi ha per estar cruixit.
Mentrestant, un dia qualsevol, tenim mestres i pares que treballen una formació important en l´esmentada interculturalitat, promouen la diversitat des del punt de vista de compartir un espai, un temps i d´entendre les diferents identitats de cadascun. Construeixen una escola en la que tothom senti que hi pertany, fomenten reconeixement i vincle, un lloc en què les diferents cultures conviuen, es respecten i no s´ignoren.
En aquestes comunitats educatives hi ha present un compromís per educar fillets i filletes d´arreu del món, voluntat, il·lusió, professionalitat i projectes engrescadors que en moltes ocasions pertanyen a l´esfera individual. Comparteixen problemes que ni tan sols podien arribar a imaginar, múltiples situacions quotidianes que obliguen a cercar mecanismes d´orientació mútua. Garanteixen l´accés dels immigrants al sistema educatiu i afavoreixen la seva integració. Per descomptat, han de vetllar perquè els filletes i filletes acabin l´escola de Primària havent assolit la formació i l´autonomia personal que els possibilita ocupar el seu lloc a l´institut i amb els coneixements necessaris per seguir amb profit els estudis obligatoris de Secundària. Tot, sense un excés de recursos humans i materials. D´ells no en parlen els diaris, les seves necessitats es reflecteixen en reunions d´Apimes, Claustres de Professors i en unes memòries anuals que s´aproven pels Consells Escolars i, posteriorment, es lliuren a l´Administració educativa. Sempre m´he preguntat, les llegeixen?
Posats a revisar l´esmentat informe del Govern balear, podríem promoure l´exercici d´extreure´n conclusions generals ja que els números, poden arribar a traduir-se en desigualtat d´oportunitats, i això no té res a veure amb l´assimilació cultural dels nouvinguts. L´objectiu, apart de les infrastructures, haurà de ser possibilitar les mateixes eines i recursos per a tots els alumnes. No podem oblidar que les necessitats socials són responsabilitat de l´Administració, qui millor d´hora que tard, s´hi haurà d´implicar. La tendència del seu estudi només es pot reordenar encarant el problema i cercant solucions sense esperar que les coses s´arreglin per la seva pròpia dinàmica. Les escoles fan moltes coses, però no poden fer-ho soles.
La societat en parla i els papers aguanten tot el que els professionals hi vulguin escriure a sobre, em refereixo, que si el món de l´estadística de la multiculturalitat és relativament senzill, a l´hora d´aplicar-la a la realitat els límits són molt difícils.
Aquesta diversitat ens enriqueix, sempre que comptem amb els recursos humans i materials adients que garanteixin una educació de qualitat. Des d´una vessant totalment positiva, en voleu parlar?
Senyors dirigents, practiquem l´art d´educar els resultats dels seus propis estudis per incloure possibles reformes del sistema actual i, sobretot, no caiguem en la temptació de la poció màgica "Fundació per l´Educació", gestionada des de Palau, moda que esperem no arribi a la passarel·la educativa.
