Àngela Vallésllicenciada en Història de l´Art
Artistes i pensadors del món occidental han begut durant centenars d´anys de la religió cristiana per donar forma i contingut a les seves creacions i teories.
Avui en dia, emperò, vivim en una societat cada cop més laica. Hereva del segle de la Ilˇlustració i de la Revolució Industrial, on poc a poc la raó i la ciència han guanyat terreny a la fe i a la superstició.
Malgrat tot, actualment, la simbiosi entre l´art i la religió encara perviu. Fins i tot és present en les empreses constructives més avantguardistes de l´home contemporani: els gratacels.
Fa poc manco d´un mes, el suplement "Xoc" ens contava del fins avui edifici més alt del món: el Taipei 101 (l´estressador de la Terra) de l´illa de Taiwan. Aquell pertorbador gegant d´acer i vidre de més de 700.000 tones i més de 100 pisos, que van encongint-se esglaonadament fins a superar els cinc-cents metres d´alçada.
La seva imatge és evocadora, no? Una infinita torre coronada de nuvolats...
Podria tractar-se de la Torre de Babel del s.XX?
El que és ben cert, és que la temàtica de la Torre de Babel, extreta del Gènesi, ha estat una de les preferides en les arts occidentals.
"En temps en què només es parlava una sola llengua, el poble babiloni va decidir construir una torre molt alta que arribàs a tocar el cel. Van pensar que d´aquesta manera, la seva construcció els faria famosos i que estarien a l´altura de Déu. Però Déu va veure l´orgull dels homes i va fer que comencessin a parlar idiomes diferents perquè no s´entenguessin els uns amb els altres. Com que era impossible treballar en aquelles circumstàncies, la construcció de la torre es va abandonar i els constructors es van repartir pel món, omplint-lo de llengües"
D´aquesta manera l´Antic Testament relata la supèrbia del rei de l´imperi babiloni, Nemrod quan va ordenar als jueus la construcció de la Torre de Babel. En hebreu "Babhel", significa porta de Déu.
Aquest episodi bíblic ha estat recuperat sovint per nombrosos artistes al llarg de la història de l´art, com a símbol de la incomprensió humana, càstig a la seva manca d´humilitat. Podria també el Taipei 101 representar aquesta absència de modèstia? Podrien ser els moviments sísmics la represàlia?
Els primers exemples apareixen durant el segle XV de la mà dels miniaturistes, ilˇluminadors dels famosos "Llibres d´Hores" medievals.
Però no serà fins a cent anys més tard, durant l´època de la pintura flamenca, que la representació de la torre esdevindrà una autèntica moda. Per dos motius: per la tècnica a l´oli sobre taula que permetia un gran detallisme en el dibuix, i per la temàtica que servia d´excusa per representar en un entorn quotidià i realista, una arquitectura imaginària, enmig de tota la maquinària del moment grues, cordes, bastides, llenyes; per exemple, seria com pintar un famós edifici bíblic a la colàrsega del Port de Maó.
Era tant l´interès de l´època pel realisme que un jesuïta alemany, Athanasius Kircher, va calcular la construcció d´una torre que arribàs a la lluna, i va concloure que seria necessari tant de material que la Terra es desequilibraria i seria desplaçada del centre del cosmos.
Exotismes a part, qui va recrear més reeixidament la Torre de Babel, va ser Pieter Brueghel el Vell (1525 1569), un dels més destacats artistes flamencs del segle XVI. L´atracció per aquesta temàtica el va empènyer a pintar-la en tres ocasions, totes elles en tornar d´un viatge arreu d´Itàlia que el va influir profundament. Aquesta empremta italiana és evident en les seves torres, i molts l´han volguda veure en l´arquitectura, de característiques molt similars al Coliseu romà, i en la inclinació de l´estructura, com la torre de Pisa, que alhora simbolitzaria la confusió de llengües.
La versió més coneguda data del 1563 i avui es conserva i admira al Museu Kunsthistorisches de Viena. Sorprenentment, aquesta comparteix una gran semblança estilística amb la Torre Taipei de Taiwan! Una repetició de trams que disminueixen així com guanyen alçada.
La simbologia de la Torre va permetre a l´artista reflectir la conjuntura social i política que vivia Europa, religiosament desmembrada i amenaçada per l´avanç de la Reforma. Vivia a la pròspera Anvers, una de les grans metròpolis comercials del món, en desaforada expansió, punt de trobada per moltes persones de diversa procedència, amb idiomes i costums diferents que no propiciaven l´enteniment entre elles.
Les característiques estilístiques de les torres de Babel de l´artista flamenc esdevenen model tipològic per posteriors representacions, encara que durant el s. XVII el tema entra en desús i desapareix quasi completament.
També seran altres les arts que la tractaran, com la ilˇlustració, gràcies a Gustave Doré (1833-83), o la música, amb la cantata d´Igor Stravinsky o amb la cançó "Tower of Babel" (1975) interpretada i escrita pel famós Elton John.
Sigui com sigui, la bíblica Torre de Babel ha simbolitzat aquell ambiciós projecte condemnat amb la incomprensió cultural, un fracàs que avui tenim l´oportunitat de transformar en èxit.
