R.C.V.Aquesta setmana al suplement "Xoc" ens fa il·lusió mostrar-vos una ermita romànica del segle XII que duu el nom de la Mare de Déu de Gràcia i que hem trobat enmig dels Pirineus.
Com tots sabeu, a Maó, l´ermita de la Mare de Déu de Gràcia està ubicada on fins fa poc eren les afores de la ciutat, encara que avui ja quasi s´integra dins del casc urbà, i és una ermita rural emblancada començada a construir a mitjans del segle XV.
En realitat, a nivell estructural i arquitectònic, poques semblances trobam entre l´ermita mediterrània i l´ermita dels Pirineus. Ara bé, la mateixa devoció, tot i estar separades per terra, mar i altes muntanyes ens permet establir un pont imaginari entre Maó i una petita població aragonesa coneguda com El Run, de 36 habitants en total, a 828 metres d´alçada sobre el nivell del mar.
L´ermita de "Nuestra Señora de Gracia" dels Pirineus es va consagrar l´any 1104 i pertany als últims moments del primer romànic, conegut com a romànic llombard. Silenciosa i integrada en el paisatge, esquitxada de neu, és coneguda arreu per la seva torre de secció quadrada i les seves finestres geminades.
Es diu art romànic al corrent artístic predominant a bona part de l´Europa cristiana des de finals del segle X i fins ben entrat el segle XIII. Una època de ressorgiment espiritual, social, econòmic i demogràfic després d´una etapa fosca, diuen, dominada per la superstició i pel temor al canvi de mil·lenni.
A l´arquitectura, el romànic és un estil que es caracteritza per construccions de grans pedres sòbries i equilibrades. Les esglésies solen ser ermites rurals de planta de creu llatina, amb una sola nau, petites i fosques. Destaquen elements decoratius com per exemple les lesenes (les faixes verticals i estretes que divideixen els paraments dels murs i que aguanten els arcs). Les construccions romàniques són edificis que no obren molts d´espais a la llum (perquè la pròpia estructura no ho permet) i que creen un ambient de recolliment especial. Molt diferent a la sensació que anys després cercaran les esglésies gòtiques, dissenyades per impressionar de llum i de grandària, per empetitir l´ésser humà davant de Déu.
Enmig dels Pirineus
L´ermita romànica de "Nuestra Señora de Gracia" la trobam enmig dels Pirineus, aquesta serralada que s´estén des de la costa cantàbrica fins a la mediterrània, i que ajunta la Península Ibèrica amb el continent europeu. La unió no només és física, i és que travessant les grans muntanyes han arribat a la Península gent i idees vingudes del nord. És el cas de l´estil romànic llombard, per exemple, que com a expressió artística arranca del nord d´Itàlia i passant pel Pirineus, entra a Catalunya i Aragó estenent-se pel nord d´Espanya fins a Galícia. L´art romànic, diuen, fa el recorregut que ens du cap a Santiago, destí de peregrinació cristiana en el passat i encara avui.
Els pobles que s´escampen pels Pirineus, per aquestes magnífiques muntanyes nevades, són l´expressió d´un intercanvi estrany. Comerciants, peregrins i aventurers han obert i recorregut camins impossibles, fundant pobles a racons inversemblants i aïllats.
El Run, el poble de la nostra ermita, es troba a la Vall de Benàs o de Benasque, al Pirineu Central, rodejada de muntanyes que superen els 3.000 metres d´altura. Posets, Perdiguero, Aneto... són alguns dels noms d´aquests gegants que dibuixen a la vall un espai bellíssim de llacs i rierols, de roca i de bosc, amb extraordinària varietat de paisatge i de vida animal. La vall és terra fèrtil de cultius, travessada pel riu Ésera i als seus 530 Km2 hi trobam 30 poblets diferents que sumen entre tots 2.500 habitants.
El Run és silenciós i s´assembla als pobles dels voltants. Casetes de pedra fosca i de llenya, amb teulades de pissarra. Carrerons estrets i places tranquil·les on sembla que la calma del passat encara hi és suspesa en l´aire. De la plaça principal del poble surt un caminet que s´enfila per amunt. "Ermita de Nuestra Señora de Gracia. 10 minutos" diu un cartell de llenya, i és d´aquesta manera que se´ns convida a aixecar els ulls a la muntanya i començar l´ascens cap al replà on finalment trobarem l´ermita romànica de Gràcia, que quasi té 1000 anys, i que ens contempla envoltada de naturalesa salvatge, espectacular i blanca.
