"Aquell àngel que trobo cada dia / i no sé pas on va ni com es diu, / ¿per què m´emplena el cor d´alegria? / En veure´m no vol somriure... i somriu." / (Gurmensind Gomila).De com varen anar les coses fins que tu vas arribar, no en tornarem a parlar ara. El cert, però, és que, en aquells instants, la nostra empresa, Catisa, es trobava en una situació prou difícil com per no sortir-se´n.
D´En Toni Montserrat només n´havíem sentit a xerrar de passada, molt de passada. "És una llàstima -ens deien- que ara estigui ficat al Govern, perquè és la persona ideal per mirar de treure l´entrellat del que us passa i fer un diagnòstic de les vostres possibilitats de futur".
I ves per on, al cap de pocs dies, per iniciativa teva, et vas deixar caure per Catisa anant o venint de Malta, o de Brussel·les, o potser de Mallorca per veure què es podia fer amb aquesta Catisa mig desballestada, si és que s´hi podia fer res.
La primera impressió va ser la de que eres un home franc, decidit, valent... Que al pa li diu pa, i al vi, vi. Ens ho vas pintar molt negre, Toni, molt, tant que ens vas deixar xafats, esmaperduts. El temps ens ha demostrat que, amb aquell discurs que ens vas fer, vas aconseguir precisament allò que volies. Els treballadors de Catisa havíem de saber i tenir-ho present durant molt de temps que qualsevol acció que s´iniciés comportaria, sense cap mena de dubta, tot un seguit de sacrificis, ja que res no calia esperar de cap Administració que no s´ajustés a allò que marca la Llei. És a dir, tret de "dobbes" com dieu a Mallorca, tot lo altra es podia remenar, amb la certesa, però, de que no trobaríem cap vareta màgica.
Després d´aquella primera visita en van venir d´altres i, ràpidament, vam anar calant quin era el teu tarannà. Tu no ens venies a veure per quedar bé, a cobrir l´expedient. Realment, Toni, a tu t´importava, ¡i molt¡, el que pogués passar a aquella quarantena de persones que feinejaven a Catisa, i a les seves famílies, i als nostres clients i proveïdors.
No és bo a creure, Toni, però és així, vist ara des de certa distància: ¿Qui et manava a tu venir a recalar aquí entre nosaltres, sempre que podies, per veure que tot anés més o manco bé, o, si més no, que no empitjorés, i a procurar que tinguéssim el cap i l´esperit despert perquè com tu deies "Ni Maó ni Menorca es pot permetre de perdre tots aquests llocs de feina i el que representava aquesta empresa dins el teixit industrial illenc".
Vam anar aprenent ràpidament que en Toni Monserrat, a més de ser un home franc, decidit i valent era, també, un home excepcional i, encara per damunt d´açò, era, sobretot, un home bo.
La prova més inabastable ens la vas donar quan, ja lliure de qualsevol compromís que et lligués a l´acció de govern, i en tost de mirar per tu i els teus interessos, que, de ben segur, haguessin pogut ser molt més profitosos a qualsevol altre lloc, vas decidir de quedar-te aquí i carregar sobre les teves espatlles unes responsabilitats que mai no haguéssim gosat a demanar-te, assolint un grau de compromís difícil d´imaginar en el món en què vivim, fins el punt de comprometre la teva pròpia hisenda.
Al carrer de s´Olivar número nou del Polígon Industrial de Maó, s´hi aixeca una nau ben formosa farcida de tot allò que fa falta per poder fer bijuteria. És la teva nova fàbrica, Toni, la nova Catisa, de la qual en prendrem possessió un dia d´aquests en nom teu, i també en el teu nom mirarem de dur-la endavant. T´ho devem.
Senyor Monserrat, homes com vos no en passegen gaires pels carrers i places de les nostres ciutats i pobles. Nosaltres hem tingut la immensa sort de poder-te conèixer, i la immensa dissort, ara, de veure com un fat del tot injust t´arrebassava del nostre costat, molt jove encara, quan, si t´haguessin deixat, hi quedava dintre teu prou coratge i bonhomia per fer més humà, just i habitable el tros de pastís del món que t´haguessin posat al davant.
Aquell àngel que trobàvem cada dia ens seguirà fent un somriure, sí, des de l´enyor i el record; serà el nostre magre consol.
La teva esposa, els teus dos fills i els teus pares, es veuran eixorcs des d´ara d´un gran espòs, un gran pare i un gran fill, i tots, tots, d´un gran home i millor amic.
Descansa en Pau, Toni, Estimat.
Els teus treballadors i amics de Catisa
Maó
