Fons Menorquí .De CooperacióExtreta del llibre Celebracions, UNICEF, us hem preparat aquesta tria:
Cap d´Any xinès
El Cap d´Any xinès es celebra entre el 21 de gener i el 20 de febrer. La data exacta es fixa d´acord amb el calendari lunar xinès en què la lluna nova assenyala l´inici de cada mes.
Aquesta celebració s´allarga durant quinze dies. Per a moltes famílies, són uns dies dedicats a fer bons àpats i a visitar els parents i els amics. També al cor de la ciutat es celebra una desfilada molt espectacular. Les famílies xineses netegen a fons casa seva per expulsar-ne la mala sort de l´any que s´acaba abans de començar les celebracions.
Carnaval
Tres dies abans del Dimecres de cendra, que marca l´inici de la quaresma, un dels carnavals més espectaculars del món se celebra a Rio de Janeiro. És un període de divertiments públics i disfresses. Al Brasil durant tot l´any les escoles treballen per crear tota mena d´abillaments i carrosses per a aquest magnífic festival. Milers de persones arribades de tot el món contemplen la desfilada plena de color dels participants que ballen al llarg d´una de les grans avingudes de Rio a ritme de samba.
N´cwala
El poble nguni, una branca dels zulus que habiten a Sud-Àfrica, va creuar el riu Zambeze el 1835 per establir-se a l´actual Zàmbia. Aquesta festa celebra la bona sort que des de llavors ha acompanyat a aquest poble.
Per celebrar aquesta cerimònia, dotze caps locals de la Provincia Oriental es desplacen amb els seus millors dansadors al poble de Mutenguleni per ballar davant del cap suprem; aquest elegeix entre ells els millors guerrers dansadors.
Purim
Es tracta d´una festa jueva que es remunta als temps de la reina Ester, que salvà els jueus de l´extermini decretat per Aman.
Purim significa "sorts", i es refereix al fet que l´elecció del dia en què els jueus serien assassinats es va "fer a sorts".
Per celebrar aquesta festa els fillets i filletes es disfressen i representen la història dels Purim. Durant aquests dies les famílies assisteixen a una cerimònia religiosa celebrada a la sinagoga i, tot seguit, es celebren festes i convits, en què no falten pastissos ni panets.
Hina Matsuri
Al segle XIII, al Japó la gent feia figures de paper i les llançava a l´aigua per deslliurar-se de malalties o de la mala sort. Ara cada 3 de març, les famílies japoneses celebren una cerimònia de purificació al santuari d´Awashima, prop d´Osaka. Allà es donen nines al santuari i després que els sacerdots xiotoistes resin unes pregàries es les llancen al mar en barques de fusta.
Holi
El Holi es celebra el dia de la lluna plena de febrer-març, quan ja s´ha recollit al blat a totes les poblacions de religió hindú.
Durant el Holi es recorden dos relats diferents: l´un fa referència al déu Krixna i l´altre, a Parlad i el malvat Holika. La nit anterior, la gent encén focs per netejar l´aire dels mals esperits, i l´endemà es cobreixen els uns als altres amb pols de colors brillants.
Dia de la mare
Tambés es diu Diumenge de les Mares i els cristians la celebren el quart diumenge de quaresma. És una festa que es remunta a l´edat mitjana quan els habitants de poblets molt apartats anaven fins a les seves parròquies per assistir a una cerimònia religiosa especial.
Ara cada any, és una festa que ofereix a tots els infants i adults l´oportunitat de convertir la mare en el centre d´atenció i d´obsequiar-la amb regals i dolços.
Fassika (Pasqua)
La Pasqua és la festa més important per als cristians. Celebra la resurrecció de Jesús. S´escau entre el 21 de març i el 25 d´abril, depenent de la data de la lluna plena de la Pasqua jueva. A Etiòpia, els cristians ortodoxos segueixen el calendari ortodox, per la qual cosa celebren la Pascua en una data posterior a la dels cristians occidentals. Allà la vigília del diumenge de Pasqua, tots els cristians assisteixen a una cerimònia religiosa en què els cants i el so dels tambors es perllonguen fins a primeres hores del dia de Pasqua.
Flor de Maig
El primer dilluns de maig a molts països del nord d´Europa es celebra el final de l´hivern i l´arribada de la primavera. És una diada plena de música i de flors, i el centre de la celebració el constitueix un pal gegant amb cintes, al voltant del qual els infants ballen. A mesura que els fillets i filletes dansen entorn del pal de maig, les cintes es van entrellaçant fins a formar una trena de color. Quan canvien de direcció, les cintes es destrenen i recuperen la seva llargària, com a símbol que els dies també es van allargant.
