A. ANDREUAnar un dia a urgències serveix, entre altres, per fer uns quants "mira què fem" i si la cosa es repeteix sovint, ja hi ha tema per un llibre.
Tot succeeix amb normalitat, res d´aquelles corregudes de la sèrie televisiva, l´ambulància controla tots els moviments, càntic de les malalties del pacient, resum dels fets, relació de medicaments, al·lèrgies, tràmits d´entrada... sense presses i sense pauses l´atenen.
La sala és un embús i esperes amb aquell neguit només comparable amb un electrocardiograma. Bum, bum, bum, el cor et va com en el dibuixet del monitor: muntanya amunt, el cim, baixada a la vall i, qualque estona et quedes tan bocabadat, que sembla un encèfal pla. La veritat és que en aquest servei sempre saps com hi arribes però desconeixes quin serà el diagnòstic final. És clar que per açò has anat d´urgència, sinó, amb el metge de capçalera n´hi havia prou. Tot vigilat, tot controlat i passat el primer ensurt, ja pots fer l´acompanyament al malalt.
A urgències esperes trobar-te de tot, menys la pràctica habitual de la informació vertadera o falsa que una persona diu de l´altra. Perquè m´entengueu, és un lloc en el que les xafarderies no hi treuen. Quedi clar que una cosa és parlar i l´altra escoltar xerrameca tota l´estona: "Què té açò? Que no funciona sa màquina?. Avui és llet amb cafè en comptes de cafè amb llet..." A continuació fan la crònica del partit de l´IBB Llanera, a vam, s´ha d´entendre, en directe o per televisió tothom veu el Menorca. És guay el fenomen, com que tota l´Illa és al pavelló esportiu, contínuament et fan diferents ressenyes d´un mateix partit. La gent no s´havia informat tant mai de qualsevol altra activitat.
Punt següent: "heu sentit què diu en tal, tal?. No ha treballat en tot l´estiu i té la barra de demanar les vacances d´enguany el mes d´agost. Nosaltres ens ho hem currat i ara segur que li tornen a donar a n´aquesta..." "Jo ja he fet les reserves d´un viatge d´acord amb les vacances del meu home, mira que si no m´ho concedeixen...". "És tan mona ella i en sap de guanyar-se sa gent..."
Cada cas i cada pacient és un món. Indicacions pertinents: febre, tensió... Ho fan amb la màxima professionalitat i amb una amabilitat que tan sols s´aconsegueix de la mà del que treballa per millorar-se dia a dia. Marxen de l´habitació i "saps que a na daixonses no la van deixar entrar al part?. Aquesta no la deixem passar... 40 anys fent feina a l´hospital i tan sols va demanar per assistir al naixement del primer nét. És grossa, ja hem dit que farem una carta al Claudio i als caps. És per contar-la als diaris".
Açò només és un exemple amable, sabem que les xafarderies circulen contínuament, al treball, a l´escola, al carrer, a la botiga, és aquella gimnàstica que forma part de l´exercici físic de quasi tothom, tot i que val la pena recordar que un bon professional no és tan sols aquell que té coneixements i habilitats per actuar. Estareu d´acord, en que s´ha d´acompanyar amb l´actitud correcta i la gestió de les pròpies emocions. No puc fer de menys, la meva admiració cau a terra en el mateix instant en què m´assabento de les intimitats dels altres.
Açò sí, les parets del "Servei de Salut de les illes Balears" estan plegades de la campanya publicitària "RESPETO", medicament indicat per fer front a les agressions del personal d´infermeria. La composició de la potinga indica el 10% de paciència, 10% d´amabilitat, 30% de tranquil·litat i un 50% de comprensió.
Total, que si en lloc de l´atenció directa l´apliquéssim a les xafarderies, ben mirat, aquest cartell s´hauria de penjar per tot arreu. Voleu lliurar qualque recepta?
