El projecte de Decret sobre mesures per a fomentar la competència lingüística en llengües estrangeres que ha presentat la Conselleria d´Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears ha estat tema de debat i de reflexió dins el Consell d´Illa del MRPM. Com a la majoria de professionals i entitats educatives, ens preocupa la posada en marxa d´un projecte, la redacció del qual, tal com s´ha presentat, no és prou clara, planteja nombrosos interrogants i pot ocasionar conseqüències greus dins el nostre sistema educatiu. Ens explicarem:En primer lloc, tot i que vulgarment se l´anomena el decret del trilingüisme, el títol del projecte fa referència a "mesures per a fomentar la competència lingüística" i tot seguit, remet al principi de l´equitat i la igualtat en educació. I aquesta és la primera contradicció que observam ja que aquest decret no s´ aplicarà a la totalitat de l´alumnat, sinó que tindrà caràcter selectiu. Només el podran aplicar els centres que disposin dels recursos per fer una tercera part de les àrees en anglès i, a aquests, els recursos encara se´ls incrementaran. Unes mesures destinades a millorar la competència lingüística han de ser per a la totalitat de l´alumnat.
Un cas diferent seria si es plantejàs com a pla experimental per fer efectiva la resolució de la Unió Europea que recomana incrementar les competències lingüístiques dels ciutadans. Llavors, aquest pla hauria de reunir una sèrie de condicions bàsiques: centres escollits en garanties d´igualtat de concurrència, previsió de recursos adients, garantia de continuïtat, seguiment i avaluació del pla fiables, previsió de pressupostos per a l´execució i posterior generalització.
En segon lloc, el projecte de decret estableix com a principal mesura per aconseguir la millora de les competències lingüístiques de l´alumnat, l´equiparació horària de l´ anglès amb les altres dues llengües oficials. Creim que aquesta mesura per si sola no és garantia d´ èxit. Fa falta un bon pla de formació del professorat, la dotació de recursos i materials adequats i de qualitat i renovar la metodologia en l´ensenyament de llengües. Un aprenentatge efectiu necessita moltes condicions a l´escola, a més d´ una actitud pública favorable que hi destini planificació i recursos.
A Catalunya, ja s´ha avançat un pla de formació per al professorat per tal de començar a caminar en aquest sentit. Quin pla de formació ha previst el nostre Govern? També dins la nostra comunitat s´han començat experiències com el Programa Seccions Europees a través del qual s´imparteix una àrea curricular en un idioma estranger. Quins resultats estan donant aquestes experiències? Quines dificultats hi ha per generalitzar-les?
En tercer lloc, aquest Projecte de Decret pressuposa la igualtat de les tres llengües, cosa que no és certa. El català és socialment una llengua minoritzada i és precisament a l´escola on més s´ ha lluitat per la seva normalització. Aquest projecte de decret ignora els esforços d´anys de la comunitat educativa per normalitzar l´ensenyament en llengua catalana. Incrementar les competències lingüístiques dels ciutadans de les Illes no ha de fer retrocedir el català, per altra banda, protegit per la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries.
No és estrany, amb les objeccions esmentades, que el projecte de decret hagi rebut les crítiques de molts centres, professionals, sindicats i diferents col·lectius. També ha estat debatut en el Consell Escolar de les Illes Balears, principal òrgan consultiu on estan representats tots els sectors de l´educació. La comissió d´Ordenació del Consell Escolar ha elaborat un informe amb el recull d´ al·legacions i una proposta de modificació que ha estat sotmès a la votació del ple el passat dia vint-i-sis d´ abril i aprovat per majoria (trenta-sis vots a favor i quatre abstencions, cap vot en contra). El resultat és un indicador clar de la necessitat urgent de reconsiderar el model d´ ensenyament en tres llengües proposat en el Projecte de Decret.
Entre les propostes de modificació que formula el Consell Escolar de les Illes Balears, destaquen:
- Que la implantació es faci mitjançant un programa pilot previ a un programa experimental o a la generalització a tots els centres.
- Que es faci de forma progressiva i que l´ensenyament en llengua estrangera no superi el 20 % del còmput horari total.
- Que el mínim d´ ensenyament en llengua catalana sigui el fixat en el Decret 92/1997
- Posar en marxa un Programa de Formació Permanent per tal d´habilitar el professorat en l´ensenyament en llengües estrangeres i preveure plans de formació inicial per a les noves promocions.
- Evitar el risc de marginació que per a l´alumnat amb necessitats educatives especials, o immigrants nouvinguts que no dominen les llengües oficials pugui suposar l´aprenentatge simultani en tres llengües.
Esperem, idò, que la Conselleria d´ Educació del Govern de les Illes Balears faci cas de l´ informe del Consell Escolar i dels Consells Escolars dels centres que també li han fet arribar la seva disconformitat i, per a una qualitat de l´ educació per a tothom, reconsideri el model d´ ensenyament en tres llengües proposat en aquest projecte de decret. No es tracta de renunciar a l´objectiu- millorar les competències lingüístiques de l´alumnat-, sinó en com fer-ho bé i per a tothom.
moviment de renovació pedagògica
de menorca
Ciutadella
