Mendiguren Gomila ha tret la nota més alta de totes les Illes a les proves d´accés a la Universitat, un 9,35

Blanca, campiona de la Selectivitat a Balears

Blanca Mendiguren. Ahir, a Maó

Vol ser periodista, però aquest estiu, de moment, disfrutarà d´unes bones vacances i farà el que més li agrada; sortir amb les amigues.

Marga Vives

blanca, un dia que avui és ja una mica menys llunyà, serà narradora d´esdeveniments, però, abans, ella mateixa ha esdevingut notícia. Tota una experiència per aquesta maonesa que aspira a convertir-se en periodista i que ja ha fet alguna incursió, a través de les pàgines del suplement "Xoc" del diari "Menorca", en aquest món encisador però, sovint, sacrificat.

De cognoms Mendiguren Gomila, i alumna de Batxillerat d´Humanitats de l´Institut Joan Ramis i Ramis de Maó, amb un 9,4 de mitjana, ahir Blanca es va convertir en l´estudiant que ha obtingut la qualificació més alta de les proves de la Selectivitat celebrades enguany a tot Balears. La seva brillant aportació va merèixer una nota de 9,35, fregant, per tant, la puntuació màxima que es pot atorgar a les PPAU (Proves d´Accés a la Universitat). És un punt i seguit d´or per a una carrera que espera tot just al cap de cantó de l´estiu; aviat es matricularà a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a la localitat catalana de Cerdanyola del Vallès.

Mentrestant, els propers mesos de vacances ella aprofitarà per fer el que li agrada a qualsevol al·lota de la seva edat; sortir amb les amigues, anar a ballar i recuperar, a poc a poc, l´hàbit de la gimnàstica i l´aeròbic, que tenia una mica abandonats per mor dels exàmens.

Abans, però, la cita de Sant Joan a Ciutadella, que servirà, tal vegada, d´escenari i d´excusa per celebrar la recompensa al seu esforç i el fet que, en el seu entorn d´amistats, la "Sele" ha anat "en general molt bé". "M´havien explicat que es podia arribar a treure un punt menys de nota que a la de Batxillerat", comenta. En el seu cas no ha arribat a una dècima.

Ahir a la família de Blanca les novetats van córrer com l´escuma; "mon pare ja ha telefonat a tothom", reia, divertida, la nostra jove protagonista. Orgull de progenitor a part, el cert és que el resultat dels exàmens no és fruit de la improvisació ni de l´atzar, sinó d´un mètode d´estudi organitzat i, dissortadament, no tan freqüent entre molts alumnes.

La recepta; un ritme sostingut i continuat d´aprenentatge, a través de l´estudi regular i quotidià. "Estic acostumada a aquest ritme i crec que és bo estudiar un poc cada dia", afirma Blanca Mendiguren, que es confessa una persona prou organitzada en aquest sentit. La seva filosofia és molt clara; "sense estudis, avui dia, ningú no va enlloc".

Això mateix és, probablement, el que li devien infondre a casa seva. "Sempre m´han animat a estudiar", assenyala, tot i que insisteix que, des de petita, ha tingut "les idees ben clares" en aquest capítol.

Vocació

No tenia tan clara, en un principi, la seva vocació periodística. Primer volia ser arquitecta, però això va ser fa molts anys i, a la fi, va desistir, perquè "no dominava les matemàtiques". L´afició per la lectura va engrescar Blanca a fer carrera periodística i qui sap si amb futures incursions al món de l´escriptura novel·lesca. Preparació no li ha de faltar, a aquesta al·lota inquieta que també estudia idiomes.

De moment, després de l´estiu, complirà una de les seves il·lusions principals; "he esperat tota la vida per això", afirma, en relació a la seva imminent entrada al món universitari.

A Barcelona, en acabar les vacances, l´espera una nova experiència, amics nous i altres companys d´estudis. Després, ben segur, el quefer agitat i bulliciós de les rodes de premsa, de les entrevistes i d´una redacció de diari. Quina? Ja es veurà.