No m´ha sortit malament, aquesta vegada, el viatge a Orlando.Amb el descompte de resident he fet boni prim a cobrir les taxes d´aeroport i les despeses d´emissió. De tal manera que només he pagat el passatge sencer, com tota la vida...
Sort que en J.R. ha enviat la seva limusina a l´aeroport a cercar-me, i així m´he estalviat el taxi.
El ranxo grande d´en J.R., de festa com cada fosquet. Els jardins plens d´accionistes feliços i cambrers carregats de canapès i copes, mentre sona tota una orquestra en directe.
L´homo m´ha rebut amb la seva americana blanca, impecable, i una copa de cava (del bo, perquè ell no fa boicots) a cada mà. Una era per jo, naturalment.
-- Benvingut, ha exclamat només veure´m. Ja em pensava que aquest estiu no mos visitaria, amb tanta feina que deven tenir a aquelles illes.
I davant la meva cara de sorpresa, en J.R. ha continuat:
-- Sí, ja ho vaig avisar al conseller de la cosa, que amb això dels àrabs i els jueus, desviaria uns quants turistes més cap a vostès. Sempre que hi ha qualque conflicte ho faig, i ell es penja la medalla.
-- Jo pensava que venien més turistes gràcies a açò del Màiquel Duglas i els viatges de promoció que el conseller fa als lloc on encara no havia estat, em vaig atrevir a respondre.
-- Què va, homo, va continuar en J.R. Turistes hi ha els que hi ha, però quan tenim qualque conflicte al Mediterrani, cap a les illes, que allà hi ha pau...
-- ...Tot i que enguany vaig dubtar, va dir encara, sense deixar-me intervenir. Perquè hi ha un barbut a l´oposició que me va fer com a por. Diu que el país és a punt de partir-se per culpa de no sé quin Estatut i que el president del govern central s´ha venut al terrorisme...
-- Però vostè no es devia creure uns disbarats com aquests, em vaig atrevir a dir.
-- I tu que trobes? em va respondre en J.R. mentre esclatava en rialles i bevia cava. Ara que, posats a riure, va continuar, açò del congrés aquest de turisme que han fet a l´illa de les Vaques...
-- Però si hi va participar gent que en sap molt, vaig replicar una mica molest.
-- No ho posaré en dubte, va respondre ell, però no fa falta gaire congrés per saber que aquella illa necessita una promoció diferenciada. O és que la volen continuar associant amb la cervesa alemanya, el sexe de discoteca i la destrucció sense escrúpols del paisatge? Stand a part i ben enfora, ha de menester.
La veritat és que no vaig saber que respondre, però en J.R. té tanta corda que ni se´n va adonar:
-- El que en canvi no m´ha agradat gens és aquest projecte de voler fer un parc natural, i tan gros..., va afegir mentre es mirava la seva copa de cava.
-- Idò, vaig demanar innocentment, que és que vostè també està preocupat pels caçadors?
-- Els caçadors? A jo el que em preocupa són els meus accionistes i les finques que han comprat per aquella banda, va respondre en J.R., que si hi ha parc natural, mai més no seran edificables, ni podran cobrar aparcament.
-- Però ja fa molts anys que aquelles costes estan protegides, li vaig replicar, pecant una altra vegada d´innocent.
-- Ja ho sé, ja, va respondre mentre apurava el darrer glop de cava. Però jo sempre havia pensat que si qualque dia allà hi comanden uns altres... Mira a les altres illes, si n´han arribat a requalificar, de zones que primer eren protegides...
-- Potser té raó, vaig haver de reconèixer. Jo no hi havia pensant, en aquesta possibilitat. Però és ver que n´hi ha de tant tossuts, que continuen amb la dèria de matar la gallina com sigui.
-- Tossuts dius? em va respondre en J.R. mentre me mirava. Caparruts com una banya!
