Moment de l´adéu com si fos "cartes al director"

A. Andreu

Jo vull que les primeres paraules de comiat del "mira què fem" siguin d´agraïment per la coordinadora del "Xoc", Rosa Carreras, els redactors en cap, Juan Carlos Ortego i Pere Melis Nebot i el director del diari "Menorca", Joan Bosco Marqués, ja que són ells qui m´han donat l´oportunitat de participar-hi. Cada dia ho faig millor açò de quedar bé!

Després de constatar el contingut del suplement que ja coneixia, un ampli ventall de l´escenari educatiu menorquí, sóc conscient que més que un repte el que he tingut al davant és una veritable lliçó. Si m´he atrevit al llarg de tota la temporada és perquè setmana a setmana he comptat amb la complicitat d´aquells lectors que enlloc de valorar una bona estilogràfica o professionalitat, s´han conformat amb una visió diferent, un pessic d´humor de les situacions quotidianes actuals, o d´uns prismes poc comentats en premsa.

Repassant la memòria, el "mira què fem" ha parlat dels programes educatius escolars, la via Ronda, la malaltia dels missatges del mòbil, l´amiga Leonor, els nens "maxi cosi", l´hora del cigarret, entrenadors que fan de locutors, les festes de Nadal, informes escolars amb il·lusió, llegir per divertir-se, educar fillets i filletes d´arreu del món, els programes televisius, promocions turístiques, tallers de famílies, els virus de les activitats extraescolars, eleccions de majors, les xafarderies, el temps de les dones, l´absència d´àrbitres de futbol, expressar-se en públic, la tècnica dels e-mails, dietes miraculoses, governs en crisi, tenir fills, el carnet per punts, l´ús del doble llenguatge, finals esportives amb erotisme, els casaments i comunions, el canvi de l´escola a l´institut, els productes BIO i els regals.

El Xoc és l´experiència escolar menorquina, mig mirall, mig aparador, la que malgrat els canvis socials i educatius existents, progressa i avança pels camins de la innovació constant, un espai que llegint entre paraules, ens permet reflexionar sobre el món. Que no s´acabi, l´educació és la columna vertebral, l´eix més important del reflex de la vida.

Després de tantes setmanes vull preuar i valorar, sense cap tipus d´ironia, tots aquells i aquelles que fent ús de l´adreça electrònica m´han fet arribar els seus comentaris i qualque crítica, als que volien i han aconseguit que escrivís d´un tema concret, als que arrel d´aquesta secció m´han convidat a participar a d´altres publicacions o tertúlies i, sobretot, als que m´han fet obsequis sense valor comercial, detalls que transformen un dia normal en fantàstic.

Avui és l´últim article i he pensat que el millor acabament seria satisfer la curiositat que alguns "xoc addictes" m´han retret al llarg de tota la temporada. "Nom complert i foto" (que sóc lletja, jo) són les reivindicacions constants que m´han transmès. Per tant, no puc acabar d´altre manera que oferint la imatge representativa de n´Àngels Andreu, una persona que vol aprendre constantment de les circumstàncies diàries que ens regala la "ventada" política, social, econòmica, laboral i escolar, ensenyança que en nombroses ocasions em converteix en la que "aunque se vista de seda..." El "mira què fem" ha constituït petits esdeveniments, que podem observar si anem a peu pel dia a dia i, especialment, els que ens fan sentir com la imatge il·lustrativa. La qual cosa vol dir, sortosament, que en obrir els ulls cada matí tenim l´oportunitat de millorar i tanmateix, a l´endemà, procurar fer-ho millor encara. Per cert, accepto molt contenta el vostre oferiment de continuar en el Xoc 06-07.

Com si fos "cartes al director", mira què he fet: Aprofito l´avinentesa per saludar-vos ben atentament.