- "Opá, yo voiacé un corrá", cantava el conseller de la cosa mentre remenava papers per damunt la seva taula de despatx. Mirau, va dir a les seves secretàries, que estaven entonades davant seu sense saber quina cara posar. Faré dos caramulls, el dels papers importants i el d´aquells altres que fan nosa.
I noltros què haurem de fer? va demanar na Natatxa Rasputinova quan el conseller va haver acabat aquella estrofa de la cançó que diu "pa echá gallinas y pa echá mininos".
Però encara no ho saps, estimada? li va respondre el conseller. Hauràs de fer allò que es fa cada vegada que venen eleccions.
Ja ho hauries de saber! va afegir na Margalida, amb posat de pollastre, com per recordar que ella era la primera secretària, i amb carnet.
Molt bé, va respondre na Natatxa sense entendre res, mentre dedicava una mirada de complicitat al nostro espia, que assegut al sofà fullejava avorrit el butlletí de la FAES.
L´homo avui anava disfressat de targeta verda, i per això en aquella casa tots se´l miraven amb preocupació, però ningú no s´atrevia a demanar-li com li anava.
Et posaré un exemple perquè ho entenguis millor, li va dir el conseller a na Natatxa. Veus aquest paper? Diu que a partir de 180 dies d´espera per una intervenció quirúrgica, t´enviarem a una clínica privada. Idò aquest paper, l´has de mostrar cada dia.
- Me sembla que ja l´entenc, va respondre la secretària russa, agafant un altre paper. Vostè vol dir que aquest altre, que explica que a l´illa de les Vaques hi ha més de mil persones en llista d´espera, no l´he de mostrar gaire.
Mai, no l´has de mostrar, aquest, va respondre contundent el conseller. Ni tampoc aquesta carta dels viatges dels malalts de càncer. Però en canvi, aquest altre, que diu que, per casualitat, la inauguració del el nou hospital coincidirà amb les eleccions, sí que l´has de mostrar.
Si és molt bo de fer, es va afegir na Margalida amb una alegria inusitada, mentre agafava un parell de papers. Aquest de quan posarem la primera pedra del dic, s´ha de mostrar. I aquest altre, que diu que encara no hi ha pedres per l´escola del poble aquest del dragó damunt la teula, no s´ha de mostrar.
Tu Margalida, un crack com sempre, li va dedicar el conseller mentre posava els ulls en blanc.
Sí, sí, va fer na Natatxa, és tan fàcil, que sembla llei de qualque mac.
Ui aquest, va fer na Margalida agafant un altre paper. Diu que vetarem el conveni de carreteres perquè el Consell de l´illa de les Vaques no en pugui començar cap abans de les eleccions. A mostrar-lo cada dia!
No! va exclamar el conseller, no va ben bé així. Aquest s´ha de mostrar, però primer hem d´inventar una excusa perquè no s´entengui la causa real.
Però aquest segur que sí que vol que es conegui, va dir na Natatxa. Diu que mos agrada tant el PTI de l´illa de les Vaques que hem vetat una petita modificació que volien fer.
No! va cridar el conseller, aquest dona-me´l a jo, que no sé ben bé amb quina cara l´he de mostrar, ni si tindré cara per mostrar-lo.
Oh, aquest, va fer na Margalida mentre es posava vermella. Ralla del paquet dels turistes! Diu que venen molts de turistes, però que dues terceres parts dels guanys de cada paquet es queden al país d´origen.
Aquest no cal que el mostris, tampoc. Tu digues que en venen molts, de turistes, i no expliquis els detalls.
Ai, conseller, va exclamar na Margalida mentre s´asseia a la seva cadira amb posat d´escaldada. Quatre anys fent la viu-viu, i mira ara si en tenim, de feina.
