-Avui sí que mos ve guapo, no es va poder estar de dir-li na Natatxa Rasputinova al conseller, quan el va veure entrar vestit de comandant de Boeing 737. Eh que faig una bona planta? Va respondre el conseller de la cosa mentre es fregava els galons amb les dues mans.
Oh, això sí que és eleganci! va exclamar na Margalida picant de peus i de mans a la vegada. L´oposició no se li podrà resistir.
I mirau ara amb la gorra posada, va continuar el conseller mentre se l´encabia i desfilava davant les secretàries com si ho hagués fet tota la vida.
Farà furor, va dir na Natatxa mentre feia l´ullet al nostro espia, que semblava abatut. Amb la disfressa d´escoles sense construir que havia triat avui, mesquinet, se sentia la mar de ridícul davant aquell figurí.
És que estic arrasant, va exclamar el conseller mentre es posava la gorra de pilot un poc torta per semblar més professional.
Que me volen dir, va continuar l´autoritat, que he fet rebentar l´illa de les Discoteques amb tanta autopista, jo cop de gorra, i tothom a rallar d´avions.
Que diuen que tenc ajuntaments que semblen Marbella, de tanta corrupció, va continuar, jo gorra a punyat, i tothom a rallar dels meus vols econòmics.
Que me critiquen perquè m´he gastat el pressupost de qualsevol manera, va dir encara el conseller, jo me pos la gorra, i tothom a cantar el "Vuelo 502".
Vostè és com aquell que feia sortir conills de dins el capell alt, li va dir na Natatxa mentre se´l mirava una mica foteta. Però això no pot durar tota la vida, va afegir.
Ui, Natatxa, que me coneixes poc! va exclamar el conseller amb el mateix somriure que empra davant els mitjans de comunicació... Ho faré durar fins el dia de les eleccions...
Venga! va fer na Natatxa amb aquell posat poc respectuós que només es pot permetre ella, que ve de Rússia.
Per començar, va dir el conseller, ja no es ralla de res més que dels meus vols, i ni se´n recorden que si he pogut presentar el projecte és perquè en Tzapatero compleix amb els descomptes...
... I ara ve la segona part, va continuar l´autoritat. Passaré la patata a Madrid, i és tan difícil d´arribar a concretar, que cada dos dies podré dir que encara no tenim vols econòmics per culpa d´ells.
Açò de ser impertinents com una mosca d´ase, ho deven aprendre als congressos, vostès! va exclamar na Natatxa.
És qüestió de pràctica, va respondre el conseller. Mira el conveni de carreteres, de tant de dir que és culpa d´ells, ja n´hi ha que s´ho creuen i tot.
Me miri un moment, va dir na Margalida mentre l´enfocava amb el seu mòbil de fer fotos, que sa padrina d´Inca l´ha de veure vestit així.
Mem, va fer el conseller, si me podrà veure per la tele meva i de ningú més, que ja tenen ordres de preparar-me una bona entrevista...
I ara me n´he d´anar, va afegir, que m´han dit que l´oposició encara fa qualque crítica, i els vull fregar pels morros el meu vestit nou.
Quin exitàs, va exclamar na Natatxa.
