R.C.V.Bona part del que empram i consumim, en algun moment o altre es converteix en residu. Està calculat que produïm una mitjana de 2 quilos de fems cada persona, cada dia. No és estrany amb l´estil de vida que vivim. Per exemple, posant una mica d´atenció podem comprovar que molts dels productes que compram estan dues i tres vegades embolicats dins del mateix paquet. És així com els poals de fems de casa s´omplen a una velocitat sorprenent i que per extensió, els contenidors del carrer, també.
No solem veure on van a parar ni quin procés de descomposició segueixen després de nosaltres els materials que tiram a les escombraries. Tal vegada és per aquesta falta de contacte amb el que passa després, amb el que tarda el planeta en absorbir de nou tot aquest material, que produïm tant de fems, i que encara es fan abocaments incontrolats. Si bé és cert que molta gent a casa i a l´escola, ja fa anys que selecciona i diposita a cada contenidor de fems les deixalles separades, també ho és que d´alguna manera hem d´aconseguir no produir tant de fems en origen.
Hem de saber que no tot es descompon de la mateixa manera ni al mateix ritme; els residus orgànics són transformats per la natura amb relativa facilitat, però molts dels objectes que llençam quan ja no ens serveixen, tarden centenars, fins a milers d´anys a transformar-se, a desaparèixer.
Els experts diuen que no podem seguir, sobretot els països industrialitzats, amb aquest ritme productor de deixalles sense fer front a conseqüències i ens han posat damunt la taula el concepte de la petjada ecològica, que mesura quina quantitat de naturalesa necessita una societat per generar tot el que es consumeix i gestionar després els residus que se´n deriven. Els càlculs diuen que si tot el món vivís com vivim a Menorca, serien necessaris dos planetes Terra per produir i absorbir en equilibri, els productes que fem servir i que després tiram al fems.
