Mira què fem

Llibres de text, primera gelada

Àngels Andreu

Gràcies als llibres de text, ha marxat la calor. En el quadre estiuenc de la meva ciutat, cada cop més avesada a acollir totes les nacionalitats del món que estan de vacances, no m´ha quedat altre remei que compartir l´arena de la platja, les passejades, les excursions i l´enrenou de migdiades, un temps de descans que s´ha mesclat amb olor de mar i grans acalorades.

No, no parlo de temperatures, sinó del desgavell d´uns i d´altres que ens ha deixat en la memòria uns "mira què fem" inoblidables. El tsunami de Ciutadella, la batllessa des Castell i la Banda des Migjorn, el piròman d´Ets Alocs, el cercle del baríton Joan Pons, els maleïts quaranta-cinc quilòmetres de la carretera que va de Sant Joan a Gràcia, estar com a cabres, el camí més vell, la "mar" de bruta o l´imprescindible (?) "Guateke Maravilla" ja formen part del noticiari estival. He oblidat, aposta, qualsevol comentari de la lletra ­ara carabassa- més famosa de l´abecedari de la capital.

La resta tot ha estat, cròniques de les festes patronals i, què voleu que us digui, siguin becaris o llicenciats, es fa necessari recomanar un curset intensiu d´entrenament pràctic i senzillesa presencial. Tenim tanta sort, quasi tothom ho sap tot.

Certament, tot forma part de les calorades d´estiu.

Res, que el termòmetre ha baixat i, amb ell, la primera gebrada, la dels llibres de text. Què som pesats! Des de que tinc seny, anualment, apareix el mateix debat. Els pares, representats per la CEAPA demanen al Govern que destini una partida pressupostària per impulsar, de manera gradual, la gratuïtat dels llibres de text en tot l´Estat, considerant que les beques són insuficients per atendre l´ensenyança bàsica i obligatòria. Recorda que les famílies els han d´adquirir cada començament de curs en una situació de desempar, al·legant que ni tant sols poden elegir els llibres dels seus fills, feina que recau en els centres educatius i en les editorials, que fixen el preu i introdueixen petits canvis que fan impossible la seva reutilització. També fan referència a que, arrel de la liberalització dels descomptes, s´han convertit en un reclam de les grans superfícies comercials per atreure pares i mares cap al consum d´altres productes, apart de la "guerra" que suposa per a les llibreries, en opinió de CEAPA "molt importants per atreure la cultura del llibre i la lectura a les famílies".

Mentrestant, en les portalades dels centres educatius, lloc on es couen en calent les consideracions escolars més divertides, tot és remugar i remugar per la "costa del mes de setembre". Assabentada que no tinc prou coneixements per fer-ne un comentari intel·lectual, ni ganes de preparar-me uns arguments culturalment força convincents, he decidit fer ús del títol de mestressa de casa, o sigui, opinió "senalla de la compra". Ràpidament, faig càlculs mentals, la mitjana dels llibres més cars (tercer cicle de primària i ESO) 180 euros, repartits en uns 175 dies lectius a 5 hores diàries, fan un total de 0,20 cèntims preu/hora, quantitat que inverteixo en formar escolarment els meus fills.

Anem per parts: no estem desemparats, no se m´ocorreria suggerir a un metge el millor tractament d´una malaltia, em fa vergonya queixar-me del que em costen els estudis dels fills si gastem més en cafès, tabac o capricis i dono prioritat a l´hora de demanar al Govern que exigeixi la màxima professionalitat i formació dels seus mestres, i un acurat repartiment pressupostari a l´hora d´oferir millores d´infraestructures i recursos materials. Amb el que sí estic d´acord és en que les llibreries són font de cultura, la subministradora que ens ha escurat la butxaca per tot l´any i que, amb sort, anirem a veure per qualque regal lector. Açò sí, els preus de la "play station" que comprarem per Nadal, per exemple, són totalment sensats.