Josep Mª Foguet Cada curs és especial, però n´hi ha uns que ho són més que d´altres. Per a mi el curs passat 2005/2006 ho va ser. Feia alguns anys que no treballava amb cap dels programes del projecte Filosofia 3/18 i ja en tenia ganes. L´aparició d´Elisa em va venir com anell al dit. També es donava la circumstància que els grups de 4rt d´ESO no superaven els catorze alumnes. Aquesta és la teva, Josep, vaig pensar tot d´una. Ara estic satisfet d´haver-me tornat a embarcar.
D´aquest curs passat en vull destacar dues experiències. La primera la podem titular "Elisa i els drets humans", a 4rt d´ESO, i la segona, "Dotze homes sense pietat a la lògica de 1er de batxillerat".
Elisa i els drets humans
Tot va començar a l´episodi tercer d´ Elisa quan en Marc diu "Tens drets des del moment de néixer. Tens dret a rebre aliments i vestits. Tens dret a la salut i a l´educació. Tens una colla de drets, si ets una criatura". Arrel de les discussions a classe sobre drets humans i drets dels animals vaig proposar als grups de quart d´ESO diferents activitats per conèixer la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH). Tot treballant els articles i en arribar a l´article 24, que parla del dret al descans i al lleure, na Rosa, de quart B, va dir "aquests som noltros"(1). Va ser així com els alumnes d´aquest grup van fer seva la Declaració. A la classe següent i per pròpia iniciativa ja penjaven per tota la classe uns fulls amb els articles de la DUDH i, a més, varen fer una pensada conjunta en forma de carta demanant als professors més organització entre ells per tal de no anar tan carregats de feina a casa. La carta deia: "Som uns quants alumnes de 4t d´ESO que en el que va de curs ens hem adonat que els capvespres no tenim temps de fer res bé, res a part de deures (...) Esteim d´acord i entenem que hem de tenir deures per casa, però ens agradaria que entenguéssiu que si tots en posau molts cada dia, els deures s´ajunten i no ens podem repartir bé el temps lliure per poder fer-los tots (...) No sabem si aconseguirem res, però almenys volem aprofitar el dret que tenim a expressar-nos". Aquesta carta va ser discutida per l´equip docent i va ser tinguda en compte.
Vaig pensar que aquestes sinèrgies s´havien d´aprofitar de qualque manera. El 10 de desembre es commemora el Dia Internacional dels Drets Humans. Els vaig proposar de fer algun tipus d´activitat per aquest dia i donar a conèixer la DUDH a tot el centre. Els va semblar bé i ens posàrem en marxa. La setmana del 12 al 16 de desembre l´ institut va canviar la seva fesomia. Els de quart, als que s´hi van afegir els de segon d´ESO, van muntar una exposició sobre la DUDH per la que hi va passar tot el centre, grups d´altres escoles de Ferreries, pares i mares... Ells mateixos la van donar a conèixer mitjançant una roda de premsa als mitjans de comunicació locals.
D´aquesta experiència en vull destacar, més que el resultat, el procés pel qual es va arribar a fer l´exposició. Elisa ens va permetre reflexionar sobre drets i deures, connectar amb l´experiència dels propis alumnes, que també tenen drets, i prendre una postura activa en defensa dels drets humans.
Ja durant el tercer trimestre i arrel d´una discussió sobre l´episodi 13 d´ Elisa on es planteja la qüestió del destí, vàrem veure la pel·lícula Gattaca. A la pregunta meva de quina relació hi havia entre Elisa i Gattaca na Neus, de quart A "ha comentat el tema dels drets, que en principi tothom ha de tenir els mateixos, això és el que es diu a Elisa, en canvi a Gattaca no és així, no tothom té els mateixos drets"(2).
Les connexions entre Elisa, els drets humans, l´argument de Gattaca i l´ètica són clares. Els al·lots i al·lotes de quart de l´ IES Biel Martí de Ferreries les van trobar. Només calia fer les preguntes adequades.
Dotze homes sense pietat a la lògica de 1er de Batxillerat
Una segona experiència que us vull explicar té a veure amb l´aplicació de la pel·lícula Dotze homes sense pietat a la lògica de primer de Batxillerat.
Ja fa bastants anys que a primer de Batxillerat la lògica que explico és la informal, sobretot. Vaig arribar a la conclusió que era més útil l´anàlisi del llenguatge ordinari: què és un raonament, tipus i identificació dels mateixos, fal·làcies... que no pas la lògica formal i les seves cadenes deductives.
Tot i això, em seguia costant enganxar els alumnes i, sobretot, que se n´adonessin del valor de les bones raons. Va ser després de conèixer la proposta de l´IREF de cinema i ètica que se´m va acudir que Dotze homes sense pietat podria ser útil per fer veure als alumnes la importància d´argumentar correctament.
Vàrem veure la pel·lícula després d´haver donat tota la lògica. D´entrada, els comentaris que van fer els alumnes quan els vaig dir que veuríem una peli en blanc i negre i de l´any 1957 es poden resumir així: "quin rotllo, profe". Però a mesura que passaven els minuts i el jurat núm. 8, Henry Fonda, anava convencent als altres membres del jurat de la no culpabilitat de l´acusat, els alumnes de primer de Batxillerat s´anaven enganxant a la pel·lícula. Identificaven bons arguments i fal·làcies, prejudicis com a raons, etc. També es van fer conscients que, en haver-hi en joc la vida d´una persona, argumentar bé tenia conseqüències ètiques importantíssimes.
Com heu pogut comprovar, el curs passat va estar ple d´experiències. És per aquestes coses que encara dóna gust dedicar-se a l´ofici d´ensenyar.
(1) Extret de la llibreta d´actes de quart B de 26/10/2005
(2) Extret de la llibreta d´actes de quart C de 10/05/2006
