Com a ciutadana vostè té el dret d´expressió i com a tal va publicar una carta el passat divendres. També jo tenc el dret de contestar-la encara que molt més limitat per haver de guardar el secret professional, tot i que en el cas d´emprendre accions legals per mandat del jutge es pot accedir a tota la informació, en aquest cas i només en aquest cas jo podria aportar documents que avalen la meva resposta.No sé què entén vostè per negar-se a fer la feina i tractar-los malament. Si vostè es presenta abans de l´horari establert de consulta, sense cita prèvia i sense cap motiu urgent (l´únic motiu que voluntàriament els podria atendre, tot i que hi ha un servei d´urgències) i tot i així són atesos. Com pot dir vostè que els he tractat malament quan els he fet una excepció passant per davant de tots els altres que en la mateixa situació demanen cita com és preceptiu, o és que estan acostumats a que els hi facin tracte de favor habitualment? Quina poderosa raó li va dur a vostè a no esperar al dia següent on podia tenir cita prèvia? No voldria creure perquè era el capvespre del darrer dimarts.
Vostè ralla de qüestionar a un company de feina, perquè senyora meva especialistes ho som tots i encara més com pot vostè assegurar que l´informe estava ben detallat, és per casualitat vostè personal sanitari qualificat per poder dir açò? Llàstima que no pugui mostrar el document en qüestió pel secret professional, emperò sí que puc explicar que vostè pretenia que jo posés un tractament davant d´una patologia de la qual només en sabia el nom però desconeixia els llinatges ja que no hi eren a l´informe que vostè qualifica de molt ben detallat. En el qual la indicava que consultés al metge de capçalera i ni una sola lletra de cap casta del seu tractament. No creu que si la qüestió hagués estat important el més correcte és que hagués sortit amb el tractament posat des de l´hospital? Com pot pretendre que un professional de la medicina posi un tractament a cegues "a la seva filla" sense sebre quin és l´adequat? Sàpiga que sense conèixer els llinatges n´hi ha uns quants de tractaments. No crec que sense les dades que mancaven ningú amb un mínim de professionalitat ho hagués fet. El que se li va dir és que en aquells moments era impossible trobar la informació necessària per etiquetar la patologia que patia la seva filla (ho era per problemes tècnics de connexió amb una base de dades, que després passada una bona estona es va poder establir).
Per més inri em diu que li vaig qüestionar una baixa laboral. No és més cert que no duien el nombre d´afiliació de la SS de la seva filla com a titular (condició necessària per gaudir de la baixa) i que en la nostra base de dades figurava com a beneficiària (vol dir que té dret a assistència per mor d´un familiar) i és il·legal estendre un comunicat de baixa sense aquest nombre. També li vaig comunicar que la baixa li podien haver fet a l´hospital. Se l´indicà que a admissió pel matí li podrien arranjar el problema. Per segona vegada vostè em demanava, si ho podem dir així, fer coses incorrectes.
Com quedava clar que no es podia atendre a les seves demandes en aquell moment, els vaig citar al dia següent al capvespre i quina casualitat, no es varen presentar. Ja he explicat quin dia era.
La perversió de canviar la frase de que "hi ha moltes queixes pel canvi de metge cap a un professional" a dir que "hi ha queixes d´aquest professional" hi ha un abisme. Cada vegada que s´amplia la plantilla de metges d´atenció primària, patim el mateix allau de queixes, pel fet de que els han canviat el metge, i com no n´hi ha prou amb el no hi estic d´acord amb el canvi (en un espai de temps limitat), cerquen tres peus al moix per aconseguir-lo. De les altres en tenc com qualsevol altre.
El més trist del cas és que sempre es queixen qui menys causa tenen i que sempre les rebem els que defensem els drets i deures dels professionals i dels usuaris i que valorem més la qualitat que la comoditat quan és impossible que viatgin juntes, i som perseguits pels qui només cerquen l´immobilisme social i professional, la comoditat, la picaresca, i els abusos en els serveis públics.
Xec Vallori
Ciutadella
