-És que és una responsabilitat molt grossa, aquesta que tenc, va dir na Margalida mentre mirava, complaguda, la seva foto al cartell del míting. Ja ho pots ben dir, va exclamar na Natatxa Rasputinova, a la vegada que donava un cop de colze al nostro espia, que estava assegut devora ella, al sofà, llegint mig adormit el programa electoral de la casa.
Avui l´homo s´havia disfressat de projecte d´un altre dic de 160 metros (no mos cansarem mai!), i quan va arribar a la conselleria ningú no va afinar que era un espia. Tot al contrari, el van rebre amb els braços oberts mentre el felicitaven per haver arribat el primer. "És que encara n´esperam uns quants més, de dics en projecte", li van dir.
Però jo hi pens i hi torn a pensar, va continuar na Margalida mentre deixava el cartell damunt la taula, i encara no sé què hi faig de nombre un de la llista. Per què jo, que som una simple secretària de conseller...?
Per què ets un crack, tu, li va respondre na Natatxa. I perquè tampoc ja no tenen tanta gent per triar, amb tants de càrrecs imputats en casos de corrupció...
Ah, bono, va respondre na Margalida, que es veu que no estava gaire al corrent de l´actualitat. Però hi ha una altra cosa, va afegir. No sé què he de dir en el míting...
Tu no t´apuris, li va respondre la secretària russa. Ben segur que el conseller t´ho donarà tot per escrit, i amb lletra grossa perquè no t´enfarfollis.
Ja m´ho ha dit, ja, va respondre na Margalida, que ha fet una fotocòpia igual per a cada illa. Però una candidata a presidenta com jo, també hauria de dir qualque cosa pròpia...
Com ara una frase...? va replicar na Natatxa mentre esquivava les mans del nostro espia, que es veu que ja se n´havia enfartat de la lectura del programa electoral.
Açò mateix, va exclamar na Margalida mentre tancava els ulls. Una frase que expressi la meva fe cega en la victòria i el meu agraïment al conseller, que m´estima tant que m´ha posat de primera de la llista.
És una gran idea, va replicar na Natatxa, mentre es veia obligada a donar un toc a les llargues mans del nostro espia, que ara es veu que estava massa deixondit i tot.
Jo havia pensat en una cosa com "Amb el conseller tot funciona" va continuar na Margalida, que era evident que no se n´havia adonat de res. Però també ho podria dir en vers: "Amb el conseller, tot va la mar de bé". Què trobes?
No es pot dir que estigui malament, va respondre na Natatxa fent un gran esforç per no posar-se a riure. Fa joc amb aquest discurs vostro de rebaixes per final de temporada, i expressa bé l´estat d´ànim dels especuladors.
Idò la diré, va exclamar na Margarida, molt satisfeta, mentre s´apuntava la frase a la llibreta de campanya. Però m´agradaria dir qualque cosa més, una cosa molt intensa, passional, com "Pel conseller, lluitaré fins a morir".
I perquè no ralles dels grans projectes que teniu? va respondre na Natatxa, sense poder evitar que na Margalida s´apuntés també la nova terrible frase. Totes aquestes obres que voleu impulsar perquè l´illa de les Vaques sigui tan desgraciada com les altres illes?
Ui, no, va respondre na Margalida, de política jo no en vull rallar, que el conseller m´ha dit que no ho faci de cap manera i que açò és cosa seva.
Idò mira, no sé què més pots dir, va respondre na Natatxa, que ja estava farta d´aquella comèdia i del nostro espia, que no hi havia manera que la deixés d´impacientar. Tanmateix, va afegir, encara que vagis de primera de la llista, si guanyes, el president serà ell...
Ara Natatxa, ara m´has donat la frase, va exclamar na Margalida mentre es posava a picar de mans. Així és com acabarà el meu míting: "Tu votem a jo, que el president serà ell"...
Nota: vostès ja saben que el nostro espia mai no s´inventa cap nombre ni cap frase...
