RedaccióDilluns dia 23 d´abril, va tenir lloc a l´IES Joan Ramis i Ramis, l´entrega de premis Sant Jordi 2007, un acte que va inaugurar la directora del centre.
Es va començar fent entrega dels premis de la Marató fotogràfica, destacant la gran participació de l´alumnat de 4t d´ESO.
Van seguir els Premis de creació literària i es va aprofitar per agrair a Didasko la seva col·laboració.
Pel que fa als Premis de Llengua castellana, es va donar un únic premi per l´obra "A Sócrates" d´Andrés Armengol de 2n de batxillerat.
El departament de llengua catalana i literatura, va destacar la poca participació que hi ha hagut en aquesta convocatòria del concurs, tot i això, es va posar de manifest que s´havien presentat obres dels tres gèneres (poesia, narrativa i assaig), un fet no gaire habitual, i que la qualitat d´aquestes era força bona. La decisió del jurat va ser donar un premi per a la modalitat de segon cicle d´ESO per a la narració "Tragèdia" de Pierre Fiol, una obra que fa ús dels buits en la memòria del protagonista per donar un cop d´efecte final. En segon lloc es va decidir donar un premi per a la modalitat de batxillerat per l´assaig "El repte de l´ésser humà" d´Andrés Armengol, una obra molt ben construïda i que planteja alguns dels grans reptes dels éssers humans. Finalment, el departament de llengua catalana i literatura va decidir donar el premi especial per a l´obra de poesia "Núrida" de Tomeu Obrador formada per dos poemes, "Poeta en infinitiu" i "Reflexió", en què l´autor ens transmet els seus sentiments com a poeta i analitza el valor del treball en la creació poètica.
Per concloure l´acte es va fer la lectura del poema "Els llibres" de Miquel Martí i Pol, a càrrec de Marga Cursach i es va donar l´enhorabona a tots els guanyadors.
Els llibres
(de Miquel Martí i Pol)
Conservo encara l´hàbit del silenci
de quan vivia temps menys sorollosos
i era feliç sense saber-ho. Algun
ectoplasma de mi sovint ordena
prestatges invisibles, treu la pols,
endreça, fa dissabte. Jo me´l miro
condescendent, bonhomiós, tranquil,
i fins i tot hi parlo en veu tan baixa
que no em sent, o fa veure que no em sent.
Tardes enllà d´uns quants anys que no he viscut
ni tal volta viuré, si algú despenja
qualsevol llibre sentirà una lleu,
amable i molt subtil esgarrifança
que potser li desvetllarà el desig
mig adormit de fer-ne la lectura.
