Són els fillets un problema per als pares o els pares un problema per als fillets? Si ha de ser, serà que els pares són un problema per als fillets. Rosa Jové, psicòloga especialista en l’àmbit infantil i autora dels llibres “Criança feliç” i “Dormir sin lágrimas”, va oferir divendres una conferència a la Sala Multifuncional des Mercadal en la que va explicar com els adults s’han d’adaptar a les necessitats dels fillets i sobretot brindar-los sempre molt d’amor.  

Els pares estan una mica desorientats amb informacions contradictòries i després de tantes dècades d’una criança basada en el conductisme?
Estan desorientats no tant per culpa del conductisme, donat que el que és dolent és castigar no per exemple premiar o intentar que millorin, sinó perquè durant dècades no s’han tingut en compte els sentiments dels nens. El problema és deixar els nens de banda i prioritzar el que volen els adults per damunt de les necessitats del nen.

Per altra banda retreu als pares que sobreprotegeixen massa els infants.
Si que és veritat que es diu, però no hi ha una sobreprotecció. Hi ha pares que el que fan és estimar molt els nens i això no és sobreprotegir. Encara que es sobreprotegeixi el nen, no li veig cap mal, jo per molt que m’estimi el meu home no és nociu en cap cas. Ara si per sobreprotegir entenem una mare que no deixa fer al seu fill el que ell vol, per exemple no el deixa anar de colònies, o no el deixa jugar perquè s’embruta, això sí que és penable, per a mi. En aquest sentit, no deixar-li fer les coses normals que fan els altres nens és dolent, però sobreprotegir per a mi és donar-los amor.

 Com són els fillets i filletes en la més tendra infància i què és el que realment necessiten?
Amor i afecte. Estimar-los molt, però això ho necessitem tots, a mi m’agrada que m’estimin, i a la meva mare li agrada que la truqui i me’n recordi d’ella, i això és bàsic perquè els ser humans som sers socials que vivim en comunitat i per damunt de tot la part d’estima, que la comunitat ens reconegui, ens agrada. El nen és de la mateixa espècie que nosaltres, és una persona i com a tal se l’ha de tractar, no de forma diferent. Als nens se’ls ha de fer saber que són valuosos, que els respectem i els comprenem. Els infants s’han de criar amb amor incondicional.

Quins aspectes s’han de tenir en compte respecte a l’alimentació dels infants?
No forçar mai un nen a menjar. A partir del setè mes de vida es comença a oferir l’alimentació complementària, i a mesura que els nens estan preparats es va avançant. És important, a més de no forçar-los, que els pares mengin sa, que s’ofereixi als nens menjar sa i a partir d’aquí els nens decideixen què, quan i com ho mengen.

 Artículo completo en la edición impresa de hoy del diario "Menorca"