La restauració de la senyera d’en Barçola d’Alaior ha donat lloc a una sorpresa. I és que els colors que fins el moment han deixat empremta a la història heràldica del poble no coincideixen amb els originals.

L’encarregada de dur a terme els treballs de restauració i reparació de la senyera que data del segle XVII, Judit Tur Portella, ha descobert que el blau cel verdós de les franges era originàriament un blau prússia mentre que les franges grogues eren d’un to més intens. Però el canvi principal es troba en la creu de la bandera que enlloc de ser groguenca, com sempre s’havia pensat, inícialment era d’un vermell terròs. Tur explica que va sospitar que la creu de la senyera no era ocre sinó vermellenca quan es va fer la neteja per contacte. “Ja es va discernir que hi havia un girasolat vermellós, uns tons pujats cap a vermell”. En fer la reconstrucció va ser necessari descosir les teles sobreposades per tal d’eliminar les bosses que feia el teixit. I la part que fins llavors havia estat amagada va treure a la llum el color vermell original. Així mateix explica com a curiositat que aquest to terròs s’aconseguia mitjançant la plasmació de cotxinilla, un insecte, juntament amb goma aràbiga, entre altres materials. “La sang de l’animal no penetrà a la tela, per tant, amb el pas del temps i el contacte amb el sol, el pigment ha desaparegut i només hi ha quedat la goma aràbiga oxidada i altres restes de materials”, assegura la restauradora. Per altra banda, respecte els tons blaus i grocs de les franges, Tur ressalta que es tracta de trames de dos fils creuats que han perdut la personalitat inicial. 

Davant aquesta situació, el regidor d’Educació i Cultura, Josep Portella, assenyala que van consultar amb el Ministeri, amb el Museo del Traje de Madrid que s’encarrega de la restauració de teixits i amb tècnics, per tal de prendre la millor decisió en conservació de patrimoni. Portella indica que “inicialment es mantindran els colors que la gent coneix i que així és com ha passat a ser la senyera pròpia d’Alaior, per tal de mantenir-ne la seva simbologia”. Malgrat això, “s’escoltarà l’opinió dels ciutadans”. Afirma així mateix que “la llei contempla que un bé no ha d’imitar l’original sinó que s’ha de restaurar tal i com es troba quan es restaura”. Malgrat aquesta decisió les incorporacions dels trossos que s’havien danyat s’estan recuperant en els tons que marca la història. Així i tot, Portella assegura que no hi ha cap document escrit que indiqui quins eren els colors que donaven identitat a l’ensenya.

L’Ajuntament preveu que el diumenge abans de la celebració de la Diada de la Fundació del Poble d’Alaior es pengi aquest emblema a l’entrada de la sala de plens de l’Ajuntament. Un cop redimensionada, la bandera té unes dimensions de 2,54 per 2,22 metres i serà protegida per un sistema d’emmarcatge ideat per a la conservació de la peça. D’aquesta manera comptarà amb una càmera d’aire ubicada entre la bandera i el vidre. Tur estima que aquesta superfície pesarà 190 kilos.