No hi ha com la calma que té Joan Pons a casa seva, a Son Oleo, per a preparar una actuació. Aquests dies aprofita la tranquil·litat que troba a Ciutadella per a estudiar el seu paper a l’òpera “Adriana Lecouvreur”, que estarà en cartellera al Liceu de Barcelona a partir de maig. Estant a l’Illa ha rebut una grata notícia: rebrà el primer homenatge conjunt que li retran el Consell i el Govern balear el dia 1 al Teatre Principal de Maó, amb un espectacle líric que promet amb motiu del Dia de Balears

Què representa per a vostè aquest homenatge?
Una sorpresa! Francament, no m’ho esperava. Un homenatge sempre representa un fet agradable. Rebre el reconeixement a la trajectòria professional i a la carrera musical sempre és polit i és una satisfacció personal. He rebut la notícia no sols amb satisfacció, sinó també amb profund agraïment.

Després d’obtenir la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma i el Premi Ramon Llull de Balears el 1997, la comunitat vol homenatjar un dels seus fills més internacionals, és un orgull com a ciutadellenc, menorquí o balear?
Tot junt, com a espanyol, balear i menorquí i, a més, de Ciutadella. Sempre és un plaer rebre l’estimació de l’Illa, la meva terra. De fet, la meva carrera és un agraïment constant al públic, que és qui fa que la meva professió sigui una cosa tant especial. Són alegries molt fortes.

En quin moment de la seva carrera arriba aquest reconeixement?
He arribat a la plena maduresa de la meva carrera. Tenc els peus a terra i sé l’edat que tenc, però mantenc vives les ganes d’aprendre i de ser capaç de continuar interpretant personatges creïbles. És el moment en què t’adaptes a altres papers i personatges més adients amb l’edat. I encara tenc la gran sort de que, tot i tenir edat de jubilació, puc continuar actuant. Ara bé, m’ho prenc amb més en calma que fa uns anys.

José Ferrero, Isabel Rey, Simón Orfila i la seva pròpia filla al piano, Joana Pons Moll, actuaran en l’homenatge. Què representa per a vostè estar acompanyat per aquests artistes?
Des d’aquí el meu agraïment per a ells. L’organització els ha convidat. Simón Orfila és la quota menorquina, amb una carrera important; Isabel Rey, a més de ser una col·lega és una amiga de dever. José Ferrero va debutar amb mi a “Tosca”, a Oviedo, i vaig tenir la gran sort de poder assistir a la distinció que li atorgà la revista “Opera Actual” com a cantant jove més destacat. Té una gran veu i ha fet un canvi important com a tenor. D’altra banda, és una satisfacció poder fer feina amb la meva filla i actuar junts per compartir amb el públic la nostra musicalitat. Ens entenem molt bé i crec que sabem treure profit d’aquest enteniment artístic i personal.

Al final de l’acte vostè interpretarà dues cançons emblemàtiques de la nostra cultura, per què les ha escollides?
Precisament perquè es el Dia de Balears i he cregut adient que havia d’interpretar un repertori més nostre. Són dues cançons en menorquí, molt conegudes i populars.

Recentment ha estat avi per primera vegada, ha pensat en publicar les seves memòries?
En principi, no, tot i que hi ha persones que han recollit informació sobre la meva trajectòria durant anys. Per exemple, Gabriel Julià té molta documentació. Açò no vol dir que algun dia pugui sortir la meva biografia.

Quins són els seus projectes en perspectiva?
Encara tenc moltes actuacions programades. També hem demanen oferir classes magistrals arreu. L’última va ser a Gènova, mentre fèiem una prova musical. És polit que els cantants joves demanin consells i aprenguin dels que ja tenim una experiència.

Com li agradaria ser recordat en la seva trajectòria artística?
Com un cantant honest, que ha volgut donar el màxim al públic a través de la música i que ha tingut la superació com a meta. Com el cantant d’òpera de Ciutadella, de l’illa de Menorca, que ha pogut actuar amb l’elit musical durant 40 anys i en els millors teatres del món. En especial, com un cantant d’òpera integral, com a baríton i com a actor musical.

Unes paraules per al seu públic menorquí...
Agrair el seu suport i a tots els que han pensat amb mi per organitzar un acte tan especial. Serà un luxe poder compartir amb tots l’estrena del documental sobre la meva carrera i poder gaudir del recital líric.