Un preciós diàleg de violoncels a les Pedreres de s’Hostal

Ubicats a l’escenari de baix (habitual quan es tracta d’un duet) els dos violoncel·listes encetaren el concert amb Bach i Kummer (Preludi BWV 1007/Ave Maria), per seguir amb l’Arpergio WK 205 de Karl Friederich Abel. El diàleg de cellos va fer-se escoltar per un públic que va respondre a la cita en una molt bona entrada. A continuació, una peça de John Eccles (Find me a lonely Cave). El concert va comptar, a més dels instruments de corda, amb la participació vocal de Frances Bartlett en un parell de peces; potser, per a sorpresa de molts. Aquest tercer element de veu soprano ajudà a donar un punt afegit a la composició que realçà l’oferiment musical que, de per si, ja era gratificant.

La nit també tingué els tempos de doble Largo-Allegro en la Sonata n.5 de Vivaldi per a seguidament interpretar en adagio les Variacions Goldberg de Bach en la n. 25. Tot un plaer de sonoritat cordòfona clàssica entre dos artistes que delectaren un respectuós i atent públic. Una altra de les meravelles de la nit, i que explicà abans Ramon Bassal, fou Divertimento en sol menor de Giacobbe Cervetto (Andantino, Adagio i Tempo Cómodo) en què s’insistí en satisfer encara més l’auditori.

Ja cap al tram final del concert tornà J.S. Bach amb Sarabande de la suit n.6 per a cello solo i posteriorment una composició de Willem de Fesch amb Sonata IV (Largo, Manuetto, Vivace) que va ser molt apreciada i aplaudida pel respectable de l’Amfiteatre. La Cantata BWV 61 de Bach i Sonata n.10 en sol major de Jean Barrière (Andante, Adagio, Allegro prestissimo) va ser una cloenda meravellosa a un gran concert i que els espectadors van saber-se molt agraïts.

Rere els perllongats aplaudiments vingué un bis que fou el Cant dels Ocells de Pau Casals. Una excelsitud encalmada i ben resolta per cada un dels dos músics i que, de nou, obtingué les càlides palmades de l’auditori. I vistos la resposta agraïda del públic, Bassal i Bartlett tornaren a l’escenari per oferir un segon i definitiu bis repetint la primer peça, Ave Maria.

L’estreta col·laboració de Lithica amb el Festival Bachelona referma un èxit rere l’altre cada estiu a les Pedreres. Un gust per als amants de la música clàssica i un encert per a la qualitat dels Fosquets de Lithica.

Per a tancar el mes d’agost, a l’Amfiteatre de les Pedreres ja es prepara la propera sessió, que serà una obra de teatre de la companyia El Cant del Cigne, de València, amb una representació escènica que promet, titulada Informe para una academia, de Franz Kafka. Tracta de l’únic ximpanzé de la història que aconsegueix parlar.