Reviure per honrar els orígens de la pagesia a Ferreries

José Martí dona suport al Consistori en l’organització de la desfilada, juntament amb el seu germà Pedro, i el seu cosí, també Pedro Martí, a més de Miquel Morlà. Ho fan des del coneixement dels costums dels llocs menorquins. Eines i feines del camp centren l’activitat, amb un centenar de persones participants i més de 50 animals. Carros i carretons, verdaderes obres d’artesania, es recuperen també per rememorar la seva funció per a la feina o com a mitjà de transport. «Per sort, hi ha gent qui ho manté i ho guarda».

El 15 de maig era un dia gran a Ferreries: els pagesos baixaven a les seves posades del poble per anar a missa major, a la processó i al dinar de germanor. I eren emblemàtics als capvespres els partits de futbol de pagesos i missatges, de vegades, enfrontant-se els dels llocs de tramontana amb els de migjornet.

Desfilada de la pagesia

Amb l’entrada de la indústria i el canvi de model socioeconòmic de Ferreries, tot això es va anar perdent, amb algun intent de desfilada de la pagesia als anys 80. Dissabte recorrerà carrers principals del poble, amb inici a les 19 h davant el geriàtric, al carrer Fred, acompanyada del ball fandango d’Aires des Barranc d’Algendar. I amb parada i explicació, per poder-ho contemplar en calma, a la Plaça Espanya.

L’ordre que seguirà són les diferents tasques als llocs. Primer de tot, fer el ramer, quan sense electricitat tenir rama era essencial per fer foc, per escalfar-se i coure. La rama i la llenya es traginaven amb carros. I quan aquests no passaven, els pagesos anaven a recollir-les amb un bast, i amb els escorballs, que posaven damunt la bístia. Si anaven amb carro, moltes vegades, afegien la peça de la barrera, per poder-lo carregar més.

Una altra de les feines del camp, destaca José Martí, és espedregar, treure els còdols de la terra; llaurar i sembrar. Que requeria diferents tipus d’arades, per a un o dos animals. Venia després la labor de segar i batre, amb diferents tipus de màquines antigues, la de segar verd o segar sec. I amb les tècniques de fer feixos o garbes, i carregar-los al carro amb el càrrix, el bast amb escaletes o l’ormeig de garbejar. Per dur-ho tot a s’era i batre. Hi havia els segadors de peu, quan la màquina no hi arribava. I la feina d’espigolar, que allà on no arribava el pagès feien moltes vegades les dones i els fillets, per si aquell gra donava encara per un pa. Així, la tanca quedava ben neta.

Tot tindrà ordre i explicació a la desfilada. Les presentacions a la Plaça Espanya van a càrrec de Marc Truyol i Serito Martí, previ guió. Ases, someres, cavalls, egües i un matxo sortiran a la desfilada, i servirà per recordar que els fillets arribaven a escola amb ase. A l’animal li posaven gerres i bastos per carregar-lo. I en aquest i al cavall, diferents tipus de selles, fins i tot les que permetien a les dones seure de costat. Estarà ben representat pels participants de la desfilada, la majoria, vestits d’època.

Recordar tradicions

Es podrà veure també l’evolució dels carros (per a les feines del camp), fets de llenya i ferro, i la dels carretons (mitjà de transport), fins als carruatges. Les galeres, tancades, permetien el viatge més còmode dels ‘senyors’. I de les galeres van venir els cabriols, ja amb rodes de goma, amortiguades i amb ballestes, i més lleugers, per fer més via.

A la desfilada no hi podia faltar la pinzellada de Sant Bartomeu, que no existiria sense els pagesos; amb exposició de flocs i buldrafes antigues, gairebé centenàries, representants de diferents famílies del camp. Es farà a través de vuit cavalls i on els cavallers aniran vestits de paisans, tal com anaven als anys 50, amb calçons, camisa i beca. Per recordar el costum que tenia l’amo de deixar el seu animal per a la qualcada, i en un moment del jaleo, pujar al cavall, per fer quatre bots a la festa.

Recuperar aquest any la tradició al voltant de Sant Isidre permet fer memòria de tradicions, amb l’alegria que suposa als que ho han viscut i el llegat que deixa als més joves.