29/10/23 22:53
TW
0

Mentre l’hivern avança als països de l’est europeu, aquí les borrasques atlàntiques només deixen vent i la temperatura alta. Només les matinades són fresquetes. La calor d’aquests dies bonancencs de finals d’octubre demostra que des de fa uns quants anys, normalment pel primer de novembre, festa de Tots Sants, encara es pot anar amb màniga curta. Al cap de pocs dies, normalment, el temps fa el canvi. La situació actual, no obstant això, no pot durar massa més. Les primeres fredors, seran l’indici del començament de la tardor real, que ens conduirà cap a l’hivern.

EL BON FAVAR PER TOTS SANTS S’HA DE SEMBRAR. Després del ple de la lluna d’ahir, el quart minvant no serà fins diumenge que ve. El que sí que ha arribat avui és el canvi d’hora. I Sant Narcís. Una jornada que «les mosques, per Sant Narcís, a cada picada en maten sis». Algunes dites meteorològiques afirmen que l’hivern s’estén des de finals d’octubre fins a principis de març. L’escurçament dels dies és ara d’una hora i vint minuts, la qual cosa significa que les nits són més llargues. Dimarts acaba el mes i dimecres, festa de Tots Sants, s’associa al temps fred de tardor.

PER TOTS SANTS, DEIXA EL VENTALL I AGAFA ELS GUANTS. Dijous que ve serà, lògicament, el dia dels Difunts, que és quan, segons el refrany «memòria i fred van junts». No convendrà allunyar-se massa de la roba. Divendres, dia 3, és Sant Hubert, monjo, patró dels guardes forestals, dels caçadors i dels cans de caça. Podeu trasplantar els porros i sembrar gra, com l’ordi, el blat o les faves, que haurem de cavar pel gener. Es planten pomeres.

PER TOTS-SANTS, MURTONS I AGLANS, CAMES SEQUES I ESCLATA-SANGS. Amb el novembre poden arribar les primeres gelades. Diu el refrany que «gelades de novembre, mala llavor». La naturalesa ens ofereix castanyes i mores. S’han de llaurar els camps per a eliminar les males herbes o per evitar que neixin. Dissabte que ve el calendari arriba a Sant Carles Borromeu, que el tenen com a patró els empleats de banca. Per cert, dia 4, també és Sant Clar, patró dels polítics i dels homes públics. Convendria que qualcun li dugués una espelma.