Cartas de los lectores

Quisiera felicitar sinceramente a la nueva encargada del turismo en Baleares.

He tenido la oportunidad de charlar alguna vez con ella y reconozco que lo que te cuenta siempre lo hace con la mayor convicción del mundo, aunque luego tenga que cambiar de tercio ante las circunstancias. No me parece mal.

Desde el progreso la critican, pero en Menorca es siempre complejo saber donde está el progreso. El censo electoral no lo valora de igual forma, o la mayoría simplemente no ven claro el precio a pagar por tomarse en serio la industria turística.

Digamos que la ambiciosa Sra. Barcelo es ahora la ministra de industria en una comunidad donde la industria más real es el paisaje, sus playas y sus gentes. No deja de ser un complicado reto.

Pero ella concibió las Estaciones Náuticas, entre otros inventos exitosos, y ha estado siempre junto a los empresarios del ramo, espoleándolos para que consigan vender una isla con muy buena imagen, pero pocas visitas.

Ya saben que mi cruzada personal es Ryanair, y más desde Menorca, ligada históricamente al mercado anglosajón.

En Lanzarote la línea aérea líder en low cost les ha salvado la pasada temporada, y eso que empezaron a operar en Octubre. En Cerdeña, junto a Grimaldi Lines, les lleva salvando de la crisis turística desde hace tres temporadas.

Ahora desde la conselleria de Baleares reclama un pacto de Estado.

También me parece bien. El problema turístico es del país entero. Somos un producto turístico que ya no construye ni consume territorio sino que paga hipotecas y Barceló es pensamiento, acción y el nombre adecuado para vender nuestro país en el volátil y competitivo mercado actual.

Josep Roselló Rubió
Maó

Va de vins
El diumenge passat el diari "Menorca" ens sorprenia amb unes declaracions fetes per e-mail des d'Abu Dhabi, la capital dels Emirats Àrabs, per l'arquitecte exdirector del projecte d'una bodega a Alaior, i afirmava que el Consell posava traves per a la construcció del celler que havia dissenyat.

Curiosament, aquest Sr. no ha presentat cap projecte al Consell de Menorca i a més, pel que sabem, en un any i mig, des de juliol del 2008, no ha tingut temps per contestar unes observacions que es feien des de l'Ajuntament d'Alaior al seu projecte.

Això sí, la culpa que el projecte hagi fracassat és del Consell de Menorca i de la seva consellera d'Economia, que ni tan sols han vist el projecte.Des del meu modest punt de vista, crec que la crisi de la bombolla immobiliària deu haver tingut alguna cosa a veure amb la figa que ha fet el projecte, com l'ha tinguda també amb tants d'altres projectes faraònics, però clar, per un tècnic que escriu des d'Abu Dabi queda millor dir que és culpa del Consell i de la Consellera que s'atreveix a parla català, que no pas per problemes econòmics.

Ara bé, com que tothom està d'acord que tractar amb l'administració és una cosa molt farragosa i que comporta haver de presentar papers, l'esmentat arquitecte ha quedat com un senyor.

A partir d'aquesta falsedat, durant la setmana s'ha anat informant sobre el dolents que són el Cime i les traves que es posen per fer bodegues a Menorca.

Però, curiosament, la realitat és tossuda i diferent al que s'exposa, perquè totes les sol·licituds per construir cellers que fins a dia d'avui han arribat al Consell Insular de Menorca, que han estat sis, no només s'han aprovat, sinó que han tingut subvencions de l'administració per portar-les a terme, algunes fins el 30% del projecte i les obres per la construcció de la bodega.

I, curiosament, una de les administracions que les ha subvencionat és el Consell Insular de Menorca, mitjançant l'aportació que fa anualment el grup Leader de Menorca que, curiositats de la vida, presideix la consellera Antònia Allès.

Per tant, no només no hi ha traves a l'hora de diversificar l'agricultura, sinó que se'ls dóna suport econòmic per tirar endavant els projectes de construcció de bodegues.

El projecte que ens ocupa, igual que tots els altres, ha de complir amb la normativa urbanística.

I sobretot, si tenim en compte que autoritzar indústries en sòl rústic és una excepció a la norma, que es contempla per poder transformar el producte de la pròpia finca. Si no, com la resta d'indústries agroalimentàries que hi ha a Menorca, que són unes quantes, s'hauria d'anar a sòl urbà.

Bosco Gomila
director insular de Promoció i Qualitat

Inauguren sa "nova" plaça Esplanada

Avui diumenge l'equip de govern des Castell del PP i UM inauguren la "nova" plaça Esplanada des Castell, que ens ha costat a tots els ciutadans del poble més d'un milió d'euros (que ja són doblers).

Nosaltres com a PSOE no anirem a aquesta inauguració, ja que volem deixar constància pública del nostre desacord amb com s'ha fet aquesta obra i ser coherents amb el que sempre hem manifestat.

Ja des de el primer moment, sempre ens vàrem manifestar en contra d'aquesta obra, per diferents motius, a saber:Mai es va consultar amb els altres grups polítics amb representació a l'Ajuntament per canviar algunes coses que nosaltres creiem importants per la plaça.Ningú sap a dia d'avui què pensen fer amb les terrasses i "xiringuitos" de la plaça, i tampoc s'ha demanat opinió als ciutadans i altres partits polítics, ni s'ha consultat amb el Consell de Participació ciutadana, no es sap quants poden anar a aquesta espai 1,2,3 ni a on...

Es va desaprofitar l'oportunitat de fer un aparcament soterrani, tal com es va proposar i que hagués pogut alleugerar els problemes d'aparcament que patim al nostre poble.Zones arbrades: no hi ha prou arbres (tan sols 60) a aquesta immens espai de 11.000 m2.

Com a conseqüència a l'estiu serà un espai d'allò més inaccessible per a moltes persones per manca d'ombres.

Hi ha massa formigó, convertint l'espai en fred i poc acollidor.

S'han eliminat tots els elements esportius que hi havia a la antiga plaça, porteries de futbol, cistelles de bàsquet, etc, amb la pèrdua que això representa per als nostres joves.

I per acabar, el més important, el que fa més mal: No s'ha consultat amb ningú per fer el que s'ha fet, ni ciutadans (participació ciutadana), ni partits polítics.

Amb aquesta forma de governar s'ha vulnerat un dels drets més importants dels ciutadans des Castell i encomanant-se a les presses i a la necessitat d'aprofitar uns recursos estatals s'ha perdut una ocasió important per decidir com volíem que fos un lloc tan emblemàtic com sa plaça Esplanada, s'han gastat un milió d'euros a corre-cuita i sense valorar com s'havien de fer les coses pel bé de tot el poble.

Amb aquest forma de governar el desprestigi de la classe política que dóna l'esquena a la ciutadania aprofundeix en la ferida que el ciutadà pateix envers els seus representants polítics.

Els fillets de la escola Es Soleiet apadrinaran els arbres de la nova plaça, bé, aquesta sí que és una molt bona iniciativa de l'Ajuntament, ja que els consciencia amb la natura, però on era la sensibilitat amb la natura d'aquest ajuntament quan es van tallar tots el arbres que hi havia a la plaça abans d'aquesta reforma, molts de ells amb molts de anys de vida...

PSOE Es Castell

Mor l'idioma "bo". Haurà de morir el menorquí?

Ahir llegia al suplement "Xoc" del diari "Menorca" un interessant escrit que es titulava "Mor a les Illes Andaman la darrera parlant de l'idioma 'bo'". Entre d'altres coses, deia: "La defunció de Boa Sr, de 85 anys i natural de les illes Andaman, ha donat la volta al món per les conseqüències culturals que implica a nivell planetari".

Seguia dient: "Estem parlant d'una de les cultures humanes més antigues de la Terra que ha desaparegut irremeiablement davant la permissivitat de la resta del món".

Acabava l'article dient "la mort d'una llengua, la desaparició d'una cultura, és una pèrdua incalculable que no ens podem permetre tot i tendir cap al món global.

Perdem amb això la singularitat de les formes diferents que existeixen de viure i entendre la vida. Perdem tradicions. Perdem déus i cultes. Perdem contes, llegendes i cançons.

Perdem riquesa humana i, sobretot, com a espècie, perdem perspectiva".No és l'única notícia tràgica d'aquests tipus que apareix ens els darrers anys, ni molt menys.

De fet, l'Organització de les Nacions Unides (ONU) va proclamar el 2007 l'Any Internacional de les Llengües, coordinat per la UNESCO. Es volia cridar l'atenció sobre aquest fet preocupant i fomentar el multilingüisme i la diversitat lingüística, que cada dia està més amenaçada per la mundialització, per la manca d'atenció dels ésser humans -no és ni de bon tros una prioritat-, i per la manca de voluntat i valentia dels estats.

Com més va, més llengües es trobem amenaçades. Cada dia que passa desapareixen més llengües, amb el conseqüent empobriment cultural i la pèrdua insubstituïble de tradicions, records i maneres d'entendre el món.

La diversitat lingüística, fonament de la diversitat cultural i instrument essencial per a la conservació de la diversitat biològica i territorial, està idò en perill, i amb ella un patrimoni de la humanitat. En definitiva, està desapareixent un tresor, un tresor cultural.

Llàstima que aquest tresor no es representi amb monedes d'or, amb euros o en dòlars. Si fos així, hi hauria pressa per protegir-lo i per espoliar-lo.Segons els estudis dels lingüistes, al món hi ha prop de sis mil llengües, però la meitat de les llengües les parlen menys de deu mil persones, i una quarta part la parlen menys de mil.

Des de temps immemorials, les llengües neixen, es transformen i moren amb les societats que les parlen.

Però en l'actualitat, la seva desaparició s'accelera com a resultat de la mundialització, entre d'altres qüestions, i la immensa majoria de les sis mil llengües existents estan amenaçades d'extinció a curt termini.

Avui, emperò, a diferencia dels temps immemorials, tenim recursos, més coneixements i sobretot tecnologies per evitar la seva desaparició. No obstant, i seré absolutament demagògic, crec que estem més interessants en desenvolupar tecnologia per matar-nos uns als altres o per destruir la terra, que per protegir tota classes de patrimoni.

De fet, els lingüistes han calculat que una llengua només pot sobreviure si compta amb més de cent mil habitants. Un altre factor correlacionat amb el perill d'extinció d'una llengua és que la parlin pocs nens.

I aquí ens barallem, dia rere dia, de si a l'escola s'ha d'ensenyar en menorquí (català) o castellà! Curiosament el castellà, amb totes les seves varietats, el parlen més de tres-cents milions de persones.

Estan condemnades a desaparèixer a curt termini la immensa majoria de les llengües? Estem condemnats que desaparegui el menorquí i el català? Estic esperant el dia que digui "Mor el darrer parlant de menorquí: mor el menorquí?" Vull veure la cara que farem. Vull veure tots aquests mitjans de comunicació, que avui infravaloren el català i donen molta canxa al conflicte lingüístic entre el català i el castellà a la nostra illa.

Vull veure ja quin serà el seu escrit de defunció: "RIP, ha mort el menorquí, hem perdut un tresor". O més ben dit, segurament dirà: " RIP, ha muerto el menorquín, se perdió un tesoro".

Per acabar, i vull que quedi ben clar, no pretenc desacreditar el castellà, ni molt menys. Com totes les llengües, consider que és un patrimoni d'un valor incalculable.

No obstant, la que té i tindrà dificultats és el menorquí i el català. I em nego a acceptar-ho i no fer res.

Sam Gomila Lluch
Ciutadella