Aquell tràgic vespre del 11 de març de 2004 vaig casar, encenent petites espelmes, amb un poble unit de manera improvisada a la Plaça Miranda. Vam compartir la consternació per les víctimes i una indignació silenciosa per les notícies que ens arribaven. La candela rallava clar: la veritat –massa vegades- costa d'admetre però mai, mai, acceptem la mentida o l'ambigüitat. Deu anys després estem immersos en el món de la desconfiança, aquell enigma que s'amaga darrera el mirall d'una suposada conveniència. Sembla que les administracions i els seus dirigents, els casos de corrupció, la pèrdua d'objectivitat dels mitjans, l'endarrerida justícia o els tramposos quotidians són els qui ens han situat en l'estora del recel i de la sospita. Són ells, precisament, cantant l'aparador de la transparència, els qui tanquen amb clau la fesomia real i –en canvi- ens exigeixen més i més.
Fets quotidians
Comanda la desconfiança
14/03/14 0:00
También en Opinión
- En estado muy grave una joven tras caer desde un tercer piso en Maó
- Maó tiene la mejor y la peor urbanización de Menorca: así queda el nuevo ranking de PIME
- Que un considerable grupo de menorquines acudiera al concierto de AC/DC...
- Que seis policías locales de Menorca se hayan interesado para incorporar la aplicación...
- Enaire inicia las pruebas para viajar en dron entre Menorca y Mallorca
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.