En els llibres d'història de França, el 18 de juny és el de 1940, el dia que el general De Gaulle fa la seua crida als francesos per resistir a l'ocupació alemanya, i no el de 1815, aniversari de la desfeta de Napoleó davant les tropes del duc de Wellington. Ja és sabut que el riure és de qui guanya, i mentre els hereus de la coalició victoriosa dirigida per la Gran Bretanya reunien els seus principals mandataris per celebrar l'efemèride als camps de batalla de Bèlgica, la representació francesa no passava de ser de segona fila. A la catedral londinenca de Sant Pau, al costat del príncep Carles d'Anglaterra hi havia només l'ambaixadora francesa al Regne Unit escoltant les notes del God Save the Queen i la pregària en acció de gràcies «per la memorable victòria que Tu has atorgat als exèrcits aliats». L'orgull nacional no vol saber res de derrotes. «Va ser una batalla horrible; però n'estam orgullosos: mai cap país ha estat capaç de dominar ell tot sol Europa», va dir l'historiador Peter Snow en comentar per televisió aquella batalla.
De rebot
Waterloo
25/06/15 0:00
También en Opinión
- La odisea de una tiktoker que quería pasar la noche en el aeropuerto de Menorca
- José Antonio Fortuny: «Sueño con ganar a la enfermedad; no quiero que nadie pase por esto»
- ¿Cómo afectaría la subida del nivel del mar en Menorca? Así quedaría sobre el mapa
- Marc Marqués pide recuperar el acta de concejal de Ciutadella tras el archivo del caso
- Sancionada una mujer por conducción temeraria con dos menores en Binibèquer