Ara que el carro dels pactes per governar sembla que ha de sortir (perífrasis prospectiva explica la doctora Rigau al TS) de l’enfanga i enfilar les roderes del camí, els partits estudien les accions que durant el primer any embocaran i durant els altres tres consolidaran. Sempre, clar, que no hi hagi regirons en l’atzarós trajecte. Açò és el que deuen fer (possibilitat) perquè haurien de fer-ho (obligatorietat). Aquesta conjuntura convida les formacions que, si més no nominalment, es reclamen del socialisme (PSOE, PSM-MÉS, Unidas Podemos) a reflexionar. Proposaria (qui som jo per proposar?) que ho fessin sobre la necessària confluència de l’acció de govern amb la participació ciutadana. El futur no és en el passat, com creu qualque sector espanyolista; però la història ensenya. Un punt dels documents d’abril de 1968 del Partit Comunista de Txecoslovàquia deia: «La democràcia socialista no és una còpia del parlamentarisme, típic de la democràcia liberal. Es tracta d’augmentar la independència real de les organitzacions socials, la representació dels interessos diversos, de convertir els òrgans representatius de l’estat, fins al Parlament, en el lloc o seu, on efectivament es formin les decisions polítiques».
De rebot
De perífrasis i paral·lelismes
06/06/19 19:32
También en Opinión
- La ‘decepción’ de una turista al visitar la playa de Macarella en Menorca: «No se puede ni entrar»
- Tres vuelos con Palma cancelados por una tormenta que ha colapsado el aeropuerto mallorquín
- Herida una motorista al impactar contra el asfalto en la carretera general
- Susto con cuatro heridos al ceder una balaustrada en la celebración de una boda en Torre Saura
- Fallece José María Villalonga, arquitecto y presidente de Rotary Club Mahón-Mô