L’estiu s’ha ensenyorit de cossos i ànimes, i passat pel 18 de juliol, no puc estar-me –encara!- de pensar en els successos terribles de l’estiu de 1936 (i dels que els seguiren) en aquest bocí nostre del mapamundi. Les generacions de la postguerra espanyola vam esser marcades al foc de la fornal adoctrinadora: l’escola, sí, però també un clima social ofegós, on la llibertat dels bons (vencedors) suposava la censura absoluta dels dolents (vençuts). D’aquest maniqueisme, només se’n pot sortir llegint, reflexionant, o sigui, analitzant amb detall, críticament, documents i relats d’uns fets incontrovertibles, però sotmesos a interpretacions diverses. La feina dels historiadors deu ser, si no vaig errat, aquesta. Vulgarment, en diríem «passar el sedàs», destriant el gra de la palla, als qui en assumptes de la guerra més incivil, la fratricida, ens voldrien –encara avui!- donar-nos figues per llanternes.
De rebot
Passant el sedàs
29/07/21 0:44
También en Opinión
- Trasladan a Son Espases a una joven tras caer desde un tercer piso en Maó
- Que seis policías locales de Menorca se hayan interesado para incorporar la aplicación...
- Una avioneta a precio de saldo: lleva 15 años abandonada en Menorca y sale ahora a subasta
- Que un considerable grupo de menorquines acudiera al concierto de AC/DC...
- Enaire inicia las pruebas para viajar en dron entre Menorca y Mallorca