Els paleontòlegs i els antropòlegs-arqueòlegs expliquen com l’aparició del llenguatge entre els homínids fou determinant en l’evolució dels sàpiens com a espècie amb capacitats mentals: aprendre, inventar, pensar, imaginar, etc. El superpoder del llenguatge possibilita un megapoder: recordar. Sí, la memòria és un supermega poder. Si algú ho dubta que s’aturi un minut a visualitzar qui hagi perdut la memòria: desorientació majúscula i difícil convivència.
Tanmateix, com es construeix la capacitat de memòria? És innata? De què depèn? Respondre a aquests interrogants exigiria una col·lecció de llibres entre altres coses perquè la memòria té moltes dimensions. Basti només un apunt: la capacitat memorística és tan innata com el llenguatge parlat. Pràcticament, tothom té la capacitat de comunicar-se oralment, però si no es desenvolupa els primers anys després la cosa es complica molt.
Un dels eixos fonamentals de la memòria és la capacitat de record de les experiències que hom viu. Els infants solen tenir una vida familiar intensa plena d’experiències, però aquests viscuts es converteixen en sabers bàsics en la mesura que formen part d’una memòria que l’infant aprèn a utilitzar. Per què una cosa és «tenir-ho» a sa memòria i una altra ben diferent és ser capaç d’evocar. Està clar que si no sabem com recuperar els records és com no tenir-ne.
Una condició bàsica és facilitar a l’infant que tengui l’atenció posada en el que està fent. Fa trenta o quaranta anys havíem de pensar a incrementar l’estimulació dels infants. Ara hem de reduir els estímuls perquè el cervell no pot estar atent a tanta cosa a l’hora i acaba per no fixar-se en res. La memòria ha passat de ser un recurs per treure bones notes a ser un instrument bàsic per viure amb saviesa.
Una altra condició bàsica és l’ordre a la vida quotidiana de la família. Els hàbits familiars ens estalvien molta energia mental perquè no hem d’estar pensant contínuament què toca ara, ens evita conflictes i ens salva de costosos descuits. La calma és imprescindible: l’ansietat i el nerviosisme malbaraten l’eficiència mental. Tenir l’atenció fixada en el que fem ens fa eficients i descobrim que la concentració és un tresor. A escoleta i a casa els ambients han de ser ambients habitualment silenciosos, cal que hi hagi quietud i que les estones de forta activitat vagin seguides de situacions de calma.
Ajuda molt a l’infant de qualsevol edat viure en unes relacions en les que ens explicam el que hem fet. La conversa amb els adults els ajuda a descobrir què és l’essencial de cada situació. Quan ens explicam coses ens aturam, ens concentram en el viscut i espontàniament va sorgint l’anàlisi de l’experiència perquè el relat compartit fa presents elements que no s’havien tingut en compte. A més quan ens ho explicam es produeix un fet màgic: el fet personal esdevé memòria col·lectiva i, per tant, dona gruixa a la vida perquè la vida de cadascú no conté sols els fets individuals. Aquells minuts de relat compartit es converteixen en un filó de referències per orientar-se
Cada família cerca el seu estil per trobar moments diaris per compartir relats. Els més menuts els necessiten de forma immediata. Hi ha famílies amb infants menuts que acostumen l’infant a aportar una prova física del que han fet: una fulla recollida del parc, una pedra de l’excursió, etc. com un recurs per començar l’explicació
Altres famílies, quan van de viatge, diàriament dediquen una estona a elaborar un diari amb un petit relat d’allò que han fet, ni que sigui una llista. N’hi ha que fan un petit àlbum de records. Cada dia repassen què han fet els dies anteriors. Passat un temps tornen a repassar-los per comentar i es retroben amb el que han compartit. És com fer el viatge dues, set, deu vegades.
Els infants necessiten aprendre a evocar: a trobar els records emmagatzemats entre els més de cent mil milions de neurones cerebrals. Necessita practicar i conèixer estratègies per reviure i com trobar recordatoris. Els contes constitueixen la primera passa per saber manejar-se entre els relats.
Hi ha escoletes que, amb ses famílies, acorden una llibreta que va i ve de l’escola on consten petites anècdotes per comentar amb l’infant. Les famílies més creatives hi fan dibuixos que reporten les vivències.
Segur que heu vist com els infants s’emocionen quan els explicam fets de quan encara no eren prou conscients! Una de les condicions de l’equilibri personal i col·lectiu és conèixer i interpretar les seves arrels en el temps.
Gaudir d’identitat sòlida és una conseqüència de tenir una història personal amb consciència de què és essencial.
