«Qui calla ja ho diu tot»: de vegades sí, però depèn de la situació. Hi ha silencis i silencis. No és bo el silenci de l’acallat a qui no és permès d’intervenir en la conversa, de qui no es demana l’opinió perquè no és considerat digne de ser escoltat. Però sí que és bo el silenci de qui sap concentrar-se en allò que és essencial, i es disposa a escoltar l’altre com a interlocutor del qual sempre pot aprendre, o deixa la porta oberta a una paraula (divina o humana) que transcendeix l’estreta perspectiva personal. Després d’una desgràcia «és bo esperar en silenci la salvació del Senyor»: així ho feia el profeta bíblic Habacuc el qual, desconcertat pel silenci d’un Déu callat davant la injustícia, es donà un temps d’espera callada a l’escolta d’una paraula il·luminadora. Pregar, com dialogar, requereix també el silenci de l’escolta, la recerca, l’espera pacient. I hem de ser prou humils per callar sobre allò de què no podem parlar, com aconsella el pensador Wittgenstein.
Raons d'esperança
Del silenci a la paraula, de la paraula al silenci
22/01/24 4:00
También en Opinión
- La odisea de una tiktoker que quería pasar la noche en el aeropuerto de Menorca
- José Antonio Fortuny: «Sueño con ganar a la enfermedad; no quiero que nadie pase por esto»
- Menorca espera lluvias en el arranque de una semana que reinará el tiempo inestable
- Marc Marqués pide recuperar el acta de concejal de Ciutadella tras el archivo del caso
- ¿Cómo afectaría la subida del nivel del mar en Menorca? Así quedaría sobre el mapa