Al 1939, guardat dins d’una càpsula del temps, Albert Einstein deixà escrit un missatge per a la posteritat que acabava amb aquesta reflexió: «...Les persones que viuen a diferents països es maten entre si en intervals de temps irregulars, de manera que per aquesta raó, qualsevol que pensi en el futur ha de viure amb por i terror. Això és degut a que la intel·ligència i el caràcter de les masses són incomparablement més baixos que la intel·ligència i el caràcter dels pocs que produeixen una cosa valuosa per a la comunitat. Confio que la posteritat llegirà aquestes declaracions amb un sentiment d’orgullosa i justificada superioritat».
No és el meu fort la història, sóc més d’inventar-me-les, però a la consideració que hauria de portar-nos aquesta frase de la ment més brillant del segle XX, és perquè la posteritat està fent, de l’esser humà, la còpia més exacta de l’ovella que s’esgarria quan no té un amo que el guiï, o convertint-nos en el més perillós dels animals de la Creació pels nostres instints foscos i primaris que no ens treuen d’una guerra i ja ens fiquen dins una altra.
És fàcil pensar que aquells a qui se’ls albira un poc més de massa gris són els que arriben allà on es proposen. És lògic i just. Però també és cert que les bísties més inhumanes escalen fàcilment els cims que desitgen. La pregunta, sempre ha d’haver-hi una pregunta rere l’anterior (doncs és preferible a la incertesa de les veritats absolutes), seria: Com d’estúpida és la humanitat? I la següent: Tenim el que ens mereixem? Crec que la confiança d’Einstein en la posteritat parla per si mateixa si la veiem, com la veig jo, amb una eminent càrrega d’ironia, l’humor del sapiens sapiens. Però, per si hi havia dubtes, el propi Einstein sentencia: «Només hi ha dues coses infinites: l’Univers i l’estupidesa humana. I no n’estic tan segur de la primera».
Altra consideració que esdevé de l’aposta de futur d’Einstein, és perquè desaprofitem una part, uns més que altres, del nostre potencial mental o del C.I. quan interactuem socialment. Serà així que els ascetes o els anacoretes són qui van bé? Serà la pitjor soledat, la soledat de la companyia? Enteneu-ho com retòrica si voleu.
Però baixant humilment al planeta Pàmfil, com deia, hem de buscar adients respostes, ja sigui amb la citada ironia d’Einstein, amb la metàfora dels poetes, amb la hipèrbole dels grans escriptors o amb l’oxímoron dels més profunds... o, pot ser, a més gran escala, amb l’idioma personal i intransferible de M. Rajoy, que ningú sap qui és. Respostes però només a les preguntes senzilles, com per exemple: A qui tinc que votar que m’enganyi menys? No sé, que P. Sánchez respongui. Però penseu també que el geni va clavar-la aquí: «Bogeria és fer la mateixa cosa una vegada i una altra i esperar obtenir resultats diferents».
Acudint al físic jueu-alemany podem trobar les contestes que abans us adornava de retòrica. Resolucions a aquelles coses que inicialment no concebem perquè succeeixen. Per a mi, entendre perquè la massa tendeix a l’estupidesa o a votar descerebrats o il·luminats enlloc de gent equilibrada i sensata, es resumeix en la frase del gran Albert (ni Rivera, ni Pla): «El major misteri del món és que resulta comprensible». Això sí, tapem les mancances amb l’excusa de que allò majoritari és democràtic i el millor pel poble. Clar que sí! Mirem les audiències de certs continguts a les moderníssimes xarxes socials i comprovem si encara hi ha circs romans en actiu. Qui hi entén més de l’home, el filòsof o l’animal caçat?
Condemnats a la por i al terror deia Einstein a les portes de la segona guerra mundial mentre un descerebrat i il·luminat, ambdues a l’hora, posava preu al seu cap. Doncs, ves per on, sols 85 anys després veiem que hi ha 59 guerres actives al món -no només Ucraïna i Gaza- que haurien d’avergonyir-nos de la nostra condició.
És trist tornar-se a demanar si hem avançat, més enllà de comoditats casolanes, o estem en vies de tornar a pujar dalt els arbres. Sí Albert, «...la quarta serà amb pals i pedres», quanta raó tenies. Si l’evolució esdevé involució, no és estrany que ens deixem governar per l’engany... o que ens acabem fent tots ermitans i ens arribi l’extinció per inadaptats. El destí o la posteritat fan acudits amb nosaltres.
Mentre, aquí en tenim prou amb el pa i circ més desraonat que emana de les urnes o dels canals de Tele Manipulació. Vota’m! Compra’m! Panem et circenses... Per cert, la càpsula s’ha d’obrir 5.000 anys després d’haver-la enterrada, és a dir al 6939. Parlem llavors... barallats entre pals i pedres. Tendim a l’extinció. Carpe Diem!
