Sembla que era s’altre dia, i un any més hem tornat entrar dins el mes de març, per tant puntualment me ve a la meva memòria, el record de la promesa feta ja fa una partida d’anys al Pvre. Pere Salord Comella. Que Déu el tingui a la Glòria. Ell a partir de l’any 1939, i fins a la seva mort, fou rector de la Església del Sant Crist de Ciutadella.
El motiu de la meva promesa, fou arran d’un articlet, que vaig publicar en aquest diari MENORCA, el qual tractava de la miraculosa Suor del Sant Crist, per tant arran d’aquell article, el Sr. Pere cada any m’ho recordava dient: «La festa del Sant Crist és a prop, pensa amb l’article de cada any!» Per a mi, aquestes paraules, me semblaven de promesa i cada any he procurat complir-les. Ciutadella sempre ha manifestat una gran estimació i devoció, en vers la imatge del Sant Crist, que primerament era conegut com dels Paraires, després de la Miraculosa Suor i actualment com Sant Crist de Ciutadella.
Feta aquesta introducció, enguany he posat mà al llibret titulat «Història del Sant Crist de Ciutadella, de la seva església i confraria». L’autor d’aquest llibret, és el Pvre. Sr. Guillem Pons Pons, i està dividit amb les dues llengües. En Pla i en Castellà. Fou editat per la confraria del Sant Crist l’any 2002. És curiós veure com a hores d’ara, la dita confraria, continua amb més de vuit-cents confrares i confraresses, d’açò se’n deriven copiosos fruits de pietat, devoció i vida cristiana.
UN POC D’HISTÒRIA
Ciutadella, sempre ha manifestat una gran estimació i devoció vers la imatge del Sant Crist. Els goigs propis d’aquesta advocació, estampats a mitjan segle XIX, expressen el sentiment del poble amb aquesta poesia, que és d’un recull fet per Francesc Salord i publicat pel Col·lectiu folklòric de Ciutadella, és manifesten recordant els diversos patiments de Jesús a la seva sagrada passió i diuen: «Bon Jesús que per nosaltres/ cruels turments heu passat/, socorreu els que visiten/ vostre Sant Crist sagrat/. Que cruel fou el martiri/ abraçant ja defallit/ a Jesús ¡ ai ! com un lliri// que l’amor ha esmorteït/. Fins clamar desconsolada/ qui ha vist mai semblant dolor».
A l’església del Sant Crist ja des d’un principi es venerà devotament una imatge de Ntra. Sra. De la Soledat, posada a una de les capelles laterals. El patiment maternal de Maria vora la creu es fa sempre patent als qui veneren Jesús crucificat. Unes belles Cobles catalanes, en forma de gloses menorquines, ho manifesten amb aquestes paraules plenes de sentiment.
Aquestes Cobles o gloses, foren impreses i destinades al culte del Sant Crist, el seu títol és aquest. «Cobles En Memòria dels Cruels Turments que pati Nostre Senyor Jesucrist». El seu començament és aquesta cançó.
«Bon Jesús, que per nosaltres/ cruels turments heu passat/: socorreu als que visiten/ vostre Sant Crist sagrat./ Vós Senyor ja derramàreu/ vostra sang, allà a l’hort,/ quan al vostre Pare oràreu,/ qui us envià lo conhort./ Puix cada gota és bastant/per esborrar nostre pecat. Socorreu als que visiten/ nostre Sant Crist sagrat (Aquesta frase, es troba a cada un d’aquests versos o gloses)./ Los assots, tercerament/, preciós licor tragueren;/ se clamà al president,/ i a mort condemnar us feren;/ fúria de gent, baix la qual/ instava nostre pecat./ Quartament, quan amb gran fúria/ la túnica vos arrancaren,/ i de sang tanta, que admira,/ vostres espatlles brollaren. / Feu tan ‘col·limat’ benefici,/ que nos sia ben lograt./ Quintament, com vos fixaren/ cruel corona en lo cap:/ setanta-dos fonts s’obriren,/ conforme el cristià sap./ Vulgueu, Senyor, no es ‘malogra’ esta sang que heu derramat./ Sisena, quan vos clavaren/ de mans i peus en la creu: ni hagué que us confessaren/ esser vós lo Fill de Déu./ Per tant tots los cristians/ sempre us havem venerat./ Últimament, amb la llançada/ lo costat vos quedà obert:/ sang i aigua derramada/ als sagraments fon concert./ Obra que infinitament/ vostre amor nos ha mostrat./ En la vostra creu sagrada/ dau vida amb voluntat,/ a més de ser decretada/ des de l’eternitat/ més com podem agrair-vos/ esta infinita bondat?/ Dels perdons i indulgències/ concedits, com ja sabem,/ dels prelats en el sepulcre,/ feu que tots participem. Perquè d’aquesta manera/ logrem lo fi desitjat./ Puix per nostre culpa/ tants turments haveu passat/ Socorreu als que visiten/ nostre Sant Crist sagrat».
Aquesta cançó que posa l’acabament, també és la del començament d’aquestes cobles o gloses, les quals estan molt ben encertades, tant per descriure la memòria dels turments que patí Nostre senyor Jesucrist, com també posen de relleu, la constant devoció del poble de Ciutadella en vers el Sant Crist.
Ara bé, abans de posar el punt final, val a dir, que aquesta part de la història, és la que el Pvre Guillem Pons Pons molt hàbilment, i amb molta cura, va traduir a la nostra llengua o sigui en pla i català. L’altra part de la història, està en castellà. Per la meva part no he llevat ni afegit res. Així idò, esper haver estat encertat. Que El Sant Crist de Ciutadella, doni a tothom molta salut, per aquest any, que ja hem començat.
