Tenc la sensació que he escrit aquest article mil vegades. Però és que hi ha un quelcom que tothom percep, que fa setmanes que s’ensuma, que ja torna a ser aquí. La saturació i la massificació són ja el nostre dia a dia.
Però bé, almenys la presi ha dit que el model turístic ha arribat al seu límit -justament després de la convocatòria d’una assemblea contra el turisme massiu i d’un congrés ciutadà per repensar el model-. Però per jo, posar límit en aquest precís moment no basta: hem de minvar l’afluència dels guiris. L’administració s’ha de posar les piles i oferir alternatives dignes. Que no és una cosa d’avui, sinó que duim anys desesperades.
Digau-me pessimista, cínica o escèptica, però a mi les declaracions de Prohens no em serveixen de res. Ens tocarà posar-nos les piles a nosaltres.
