Antoni TuduríMenorca19/05/24 4:00
TW

Diu el diccionari de n’Alcover i d’en Moll, que «emblancar» és «donar a les parets una passada de calç» i per a definir la paraula «esquitx»: «petita porció d'aigua, pasta, fang, etc., que es desprèn d'alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la, colpejar-la, etc». Aquesta acció d’emblancar ve acompanyada, generalment, per «esquitxos». En primer era molt freqüent veure a homes i dones, amb un mocador pel cap i un davantal, manejant unes graneretes, (o garneretes) de palma, fermades a una canya llarga, que s’emprava per emblancar les parets dels enfronts de les cases, utilitzant calç d’emblancar d’origen menorquí, km 0, que en diuen ara. Si la persona que emblancava no era prou experta, la cosa podia acabar amb una notable quantitat d’esquitxos per damunt el mocador protector, el davantal i, fins i tot, les espardenyes, apart del terra, si no empraven pedaços vells o catifes deteriorades oferint un aspecte molt poc agradable. Avui en dia la calç ha passat a la història i el material emprat és d’origen purament químic, a més que les graneretes han estat substituïdes per rodets, brotxes i pistoles de tota mena, mida i condició. Sant Lluís tenia fama per la blancor i la netedat de les cases i carrers.

Repassant el títol genèric d’aquesta columna, ha ressorgit el tema de Binibèquer Vell. Una notícia que m’ha sorprès és la que diu que els seus vesins rebien, però que a partir d’ara no rebran, uns doblers provinents, no sé exactament de qui (potser de la Fundació del Turisme o del Consell insular), per tal d’emblancar dit poblat, potser com a compensació per l’ús de la imatge amb finalitats de propaganda turística, cosa que a partir d’ara, res de res. Entenc que 15.000€ per emblancar amb materials i eines modernes més de 150 casetes, el cost surt a 100 € per unitat. És clar que no queda clar si l’ajut és anual, biennal, quinquennal o decennal.

Sembla, idò, que el ram de la pintura, atenent a la dificultat de trobar pintors/emblancadors va vent en popa i que millor fer-se emblanquinador/ra, que estudiar carreres universitàries de gran prestigi, o formacions professionals amb poca sortida que no arrangen el món laboral, i es podrien potenciar oficis com és el d’emblancador/ra, amb un títol de suficiència amb segell oficial i ganes de fer feina. La llàstima és que els plans d’estudis actuals no crec que contemplin aquesta activitat.

Entenc que al futur centre de formació professional des Castell -discussions apart-, seria oportú contemplar aquesta especialitat, per mor de la molta demanda insatisfeta.
Ja he dit la bestiesa quinzenal. Fins un altre dissabte.