R.C.Dimecres de la setmana passada, dia 19 de gener, vam rebre al diari "Menorca" dos grups d´alumnes del CC La Salle de Maó. En total eren una cinquantena d´al·lots i d´al·lotes els que ens venien a veure i vam establir dos torns per a que les visites, en ser menys nombroses i més properes, fossin també més profitoses per a tots.
Pocs minuts després de les nou del matí arribava el grup de sisè B, que venia a peu des de l´escola. Passa que La Salle de Maó és ben a prop de les nostres instal·lacions, i en deu minuts mal comptats havien fet el viatge des de l´aula fins al diari.
Els alumnes van rodar per la sala de redacció i de preimpressió, interessant-se per tot el que veien. Vam tenir oportunitat de parlar a fons sobre la feina dels periodistes i dels fotògrafs, i també sobre l´organització que han de dur a terme el director i dels redactors en cap.
Teníem tanta conversa, entre l´arxiu, l´hemeroteca, la publicitat, el procés de correcció i de tractament de les pàgines... que el segon grup d´al·lots i d´al·lotes ja arribava i encara ens mancava per veure el taller i la rotativa.
Va ser complicat accelerar la inèrcia de la primera visita (davant de la maquinària de la rotativa van sorgir moltes altres qüestions), i és que cada concepte nou ens enllaçava amb un munt de coses interessants i diferents.
Tot i frisar una mica, el grup de sisè B va cloure la seva estada entre nosaltres amb molta simpatia i el millor somriure, a les escales de la porta d´entrada.
Era el torn dels al·lots i les al·lotes de sisè A, que seguint els passos dels seus companys van tornar a encetar un clima de conversa i d´interès molt bo.
A la sala de redacció, passades les deu del matí, anaven arribant els periodistes i començaven a sonar els primers telèfons.
Amb aquest segon grup també vam parlar dels trets característics de la premsa escrita en relació als altres mitjans de comunicació, i de com funciona l´organització d´un diari. Vam explicar, de passada, que un periodista quan ha d´escriure una notícia ha de contestar aquelles famoses preguntes de "qui, què, quan, on, com i per què". També vam comentar les diferents seccions del diari "Menorca" (opinió, insular, esports...) a més de completar la visita amb el passeig de rigor per les diferents sales.
L´experiència de rebre grups d´estudiants al diari "Menorca", tot sovint, va més enllà de descobrir les màquines i com és la feina que fem els treballadors per a que surti al carrer el diari cada dia. Amb un diari per hom entre les mans, es poden arribar a plantejar qüestions interessantíssimes, relacionades amb l´actualitat que trobam a les pàgines i per a les quals, de vegades, no tenim resposta. Us explicam tot açò perquè dimecres de la setmana passada, hi va haver una pregunta, que primer ens va deixar en blanc i després ens va fer pensar molt. Resulta que la premsa d´arreu del món, també el diari "Menorca", publicava fotografies que havia divulgat la BBC, de tortures i d´abusos comesos per soldats britànics a civils iraquians. Un estudiant va demanar per què el fotògraf, que en aquell moment presenciava les tortures, no deixava la càmera de banda i aturava el torturador. Va ser llavors quan vam parlar de les situacions arriscades que viuen alguns periodistes, sobretot els corresponsals de guerra, que fent la seva feina es troben immersos en situacions d´alt risc.
Va ser un plaer passar el matí de dimecres amb els al·lots i les al·lotes de La Salle de Maó. Van ser molt simpàtics i van estar tota l´estona molt interessats. En les properes setmanes faran un diari a classe i ens van prometre que ens mostrarien els resultats. Esperam amb molta il·lusió veure la seva feina, tornar a saber coses d´elles i d´ells.
